Connect with us
La nova samarreta tricolor per la temporada 23/24. / FC ANDORRA La nova samarreta tricolor per la temporada 23/24. / FC ANDORRA

FC ANDORRA

L’FC Andorra: una muntanya russa del futbol

El conjunt tricolor compleix 81 anys, amb un recorregut d’alts i baixos en una història que continua creixent a passos agegantats

La nova samarreta tricolor per la temporada 23/24. / FC ANDORRA

Publicat

el

15 d’octubre de 1942, data on es dona el principi de la gran història del FC Andorra. El club tricolor, llavors, compleix aquest diumenge 81 anys. Un llarg recorregut d’alts i baixos, però amb una identitat de país clara i moltes memòries que construeixen aquest gran relat. Avui se celebra aquest aniversari, possiblement en una situació esportiva millorable, després d’un inici de lliga tan irregular, però que sempre té un gran valor en estar a la Segona Divisió. Totalment instal·lat a la categoria, per segon any consecutiu, l’entitat té ara per endavant aspectes de futur encara per decidir, com el projecte del nou estadi. 

No queda ben clar qui va fundar el club, hi ha rumors que relacionen la seva creació amb un vincle eclesiàstic. Hi ha fonts que indiquen que el club és més antic el 1942, però en totes coincideixen que la figura del pare Enric Graner, monjo benedictí de Montserrat, va ser qui va impulsar l’entitat a competir en un inici a escala territorial.

No obstant això, el pas dels anys, des de la seva creació, s’han viscut milers de fets que ens confirmen alguns dels seus personatges principals. Des de l’època daurada dels 80, al pas pels descensos dramàtics a les territorials del futbol català, fins a la renovació absoluta amb l’arribada de Piqué de la mà de Kosmos. I és que quan l’any 2019, l’exjugador blaugrana arriba al Principat, no es pot negar que l’Andorra va tornar a renéixer i es va començar una nova revolució al club que tantes glòries va deixar en el seu passat. “El que ha fet Piqué per al país és molt bo, si no l’FC Andorra hagués desaparegut”, remarca Sisco Valverde, màxim golejador de la història del club tricolor, en declaracions a Andorra Esportiu.

Anys 80, el ‘dream team’ andorrà

Onze de l’FC Andorra en un partit a la Segona Divisió B la temporada 81/82 / FCA

I és que l’època daurada és recordada per molt al Principat, durant gairebé 17 anys el conjunt tricolor es va mantenir a l’antiga Segona Divisió B, amb bons resultats en la dècada dels anys 80. “Teníem un superequip i la gent es bolcava amb nosaltres” recorda Valverde. Sisco Valverde, era un dels millors jugadors d’aquella plantilla, si més no un golejador nat i que els seus gols encara estan presents en la memòria del club. “Segons el club encara soc el màxim golejador, ara és quan soc conscient que en vaig marcar tants” apunta sorprès l’exdavanter tricolor. La seva millor temporada va ser la 80-81, on va fer 18 gols en 34 partits, en una lliga amb històrics com Las Palmas, Mallorca o Cordova.

Qui també va venir a Andorra va ser Santiago Marín, exmigcampista del club i actual president de l’associació de veterans. Amb el bingo o el cinquè a Andorra hi havia molts diners, però jo arribo després de tot això” destaca Marín, que reconeix que “això va permetre fitxar bons jugadors per la categoria”. El conjunt tricolor va aconseguir en dues ocasions estar en la segona posició i a tocar de la categoria de plata, ja que només pujava el primer.

Precisament en la temporada 88-89 és quan més a prop ho va tenir l’equip andorrà amb José María Sánchez com a entrenador. L’Andorra es va quedar a tan sols 4 punts del Palamós, que és qui finalment va pujar. Valverde recorda aquella temporada, encara que ja no hi estava al club, “hagués estat un pas important per al país”. I és que el futbol d’antany hi havia moltes dificultats i més per un club establert de ple en els Pirineus. “Els desplaçaments eren una odissea, autobusos d’aquella època, no com els d’ara, vam sortir divendres i pernoctar meitat de camí per sortir l’endemà a Galícia o depèn el grup a Ceuta i autocar també al vaixell amb nosaltres”, descriu amb emotivitat Marín.

Del Camp del Consell a l’Estadi Nacional

L'FC Andorra dels anys 80, al Camp del Consell
L’FC Andorra dels anys 80, al Camp del Consell

“Jugàvem on és ara el Nacional i era totalment diferent, només hi havia una graderia i compartíem la gespa amb el rugbi” destaca l’exdavanter tricolor. “Havíem de treure a l’escalfament els pals de rugbi i posar les porteries per poder jugar” coincideixen Marín i Valverde.

Certament, el futbol ha viscut una transformació agegantada en el pas dels anys. Valverde fa referència a quant nevava molt a Andorra i el camp era impracticable. “Si volíem jugar, havíem de treure el gel del terreny de joc i en més d’una ocasió alguns aficionats ens ajudaven”. Santiago Marín recorda una nit de Copa del Rei davant el Castelló en què va caure una de les grans nevades al país. “Es jugava de nit, a la tarda comença a nevar i a l’hora del partit el camp ple de neu i aficionats, jugadors, directius i president mans a l’obra i amb carretons i pales traient tot del terreny de joc”.

“Els terrenys de joc abans era impossible jugar a un o dos tocs”, comenta Santiago, l’històric jugador tricolor. I és que l’estadi Nacional que coneixem avui en dia ha patit transformacions importants, el gran canvi va arribar al 2014, amb la inauguració del camp en el qual ara es poden viure partits d’alt nivell a la Segona Divisió. L’ascens a la categoria de plata va suposar una fita rellevant per al Principat i tenir un camp en condicions era primordial. “Ara els camps fan goig”, apunta Marín.

Ara el club està immers en un nou projecte d’estadi, un fet que també marca un punt d’inflexió per l’entitat que pot fer un salt total al professionalisme. “Per mi se’ls hi ha de donar més suport” remarca Valverde que alhora apunta que “m’agrada la filosofia dels inversors, no només és posar diners, és conèixer i respectar la història d’aquest club i ho fan”.

Des de la Copa de Catalunya fins al punt de desaparèixer

Foto de l’equip del 94, campions de la Copa Catalunya / FCA

Quedarà en la retina de molts aficionats andorrans, aquella final de la Copa Catalunya davant l’Espanyol l’any 1994. L’Andorra guanyava als penals al conjunt perico i aconseguia el seu primer títol oficial. Malgrat aquell gran èxit, els finals dels anys noranta va estar marcada per la decadència total, després de més de vint anys de glòria. En dues temporades, els tricolors van baixar dues categories. “Vam baixar com en un tobogan sense frens cap a les darreres categories del futbol català” descriu un afligit Marín.

Van ser anys d’incertesa fins a tal punt que l’any 2008 el club vivia la seva etapa més fosca amb la possible desaparició. “Diners mals gestionats i poc suport van fer que visquéssim el pitjor del futbol” indica Valverde. En aquell moment l’Andorra jugava al camp d’Aixovall a Sant Julià, un estadi mític que desapareixeria quan l’entitat és obligada a marxar als nous camps de Prada de Moles, però amb l’equip assentat a Primera Catalana.

Un punt de llum i l’ascens al futbol professional

Els jugadors de l'FC Andorra celebrant l'ascens a Segona Divisió / FCA
Els jugadors de l’FC Andorra celebrant l’ascens a Segona Divisió / FCA

Al desembre de 2018, l’assemblea de socis va acordar la transformació de l’entitat en Societat Anònima amb Objecte Esportiu (SAOE), tràmit permès per la Llei de l’esport. Com si es tractés de l’arribada d’un Messies, per a l’entitat tricolor va ser una bombona d’oxigen, quan els nous inversors van decidir agafar el projecte. Va ser la llum d’un túnel molt fosc i amb molts sots, en el qual la serietat i el professionalisme dels nous accionistes li van donar un canvi notori a un club estancat.

Aquest nou projecte va ser tot un èxit, amb l’equip a la mitja taula a la Primera Catalana, només un miracle els permetria ascendir a la Tercera Divisió. De la mà del mític culer, Gabri, el club va fer una remuntada per aconseguir pujar. Aquell estiu es va viure amb incertesa, per que el Reus deixava una vacant pel seu descens administratiu i els bons treballs als despatxos van atorgar dita plaça a l’Andorra.

A partir d’aquí el ritme d’aquest equip va ser imparable, un bon curs en el primer any a la categoria de bronze, donava la permanència. I en la recent creada Primera RFEF, el rendiment dels tricolors va ser excepcional i van aconseguir un fet més quer històric: arribar al futbol professional. El conjunt liderat per Eder Sarabia, es va proclamar campió del seu grup a l’Estadi Nacional, un moment icònic i que marca el punt més àlgid d’un relat que encara continua.

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

FC ANDORRA

Bover segueix sense oferta de renovació i mira les Balears com una opció

El futbolista mallorquí marxa del club després de sis temporades i sent el capità de l’equip

Publicat

el

Bover al Nacional / FCA

L’Andorra pot perdre aquest estiu una de les peces més fonamentals dels darrers anys. Rubén Bover continua sense una oferta de renovació sobre la taula per part del club. Si res no canvia, el capità i migcampista del conjunt tricolor marxarà a final de temporada un cop finalitzi el seu contracte amb l’entitat.

Després de sis temporades on s’ha convertit en el capità i referència del vestidor, el de Mallorca deixarà el club tricolor i ja treballa per tornar a prop de casa. De fet, segons ha pogut saber Andorra Esportiu, el jugador ja té alguna oferta des de les Illes Balears, sent l’Atlètic Balears el més ben posicionat per fer-se amb el jugador que va militar a la MLS. El conjunt balear, tot i acabar a Segona Federació li permetria al capità tricolor posar per davant la seva vida personal en el darrer tram de la seva carrera esportiva.

El contracte del migcampista, acaba el 30 de juny i tot i que el jugador ha deixat en tot moment la porta oberta a la continuïtat a l’entitat, finalment el club ha decidit no donar continuïtat al jugador.

Bover va arribar al FC Andorra el 2019 on va fer el debut a la Primera Catalana i ha viscut l’època més gloriosa de l’entitat, aconseguint l’ascens al futbol professional i consolidant-se com a jugador important dins del vestidor.

Continua llegint

FC ANDORRA

Carlos Martínez: el retorn de la llegenda, una opció

El golejador català, després d’un any a l’Índia, no tanca la porta a un possible retorn a l’FC Andorra

Publicat

el

Carlos Martínez al Nacional / FCA

Arribat el gener de 2020 procedent de l’Hèrcules ha estat un dels jugadors clau de l’època més daurada de l’entitat tricolor. Tant és així, que Carlos Martínez ha estat l’autor dels gols que han donat els dos últims ascensos a l’equip tricolor. Per això, un possible retorn de la llegenda tricolor fa somiar amb el retorn dels millors moments de l’Andorra.

L’FC Andorra jugarà la temporada 24-25 a la Primera RFEF després de no poder certificar la permanència en un any en el qual ni els fitxatges, ni el canvi a la banqueta van poder servir per remuntar la situació. De fet, el viatge de l’Andorra a Segona Divisió no s’entendria sense el jugador mataroní, doncs el seu nom estarà sempre vinculat a la història tricolor com a autor del gol contra l’UCAM de Múrcia que va certificar l’ascens al futbol professional.

“El futbol ha estat massa dur amb l’Andorra” asseverava Martínez en la seva darrera visita al Nacional als micròfons d’Andorra Esportiu. Ara bé, és precísament aquesta duresa -que ha suposat el descens- el que podria fer retornar al davanter al Principat. “Ho hem passat una mica malament aquesta temporada en estar lluny de la família i ara toca pensar tranquil·lament quina és la millor decisió per tots” remarcava Martínez després de recordar que aquest passat curs havia anotat 16 dianes amb el FC Goa, on ha disputat un total de 32 partits. Amb el conjunt indi, Martínez ha arribat a les semifinals de la lliga després d’haver quedat en tercera posició en la fase regular. Tot plegat demostra que encara té potencial i recorregut per a poder ser un home important a la Primera RFEF amb el FC Andorra. “Estic bé, em trobo bé, vinc de fer setze gols a l’Índia i estic còmode físicament” va insistir Martínez.

“Ho hem passat malament en estar lluny de la família; ara toca pensar quina és la millor decisió”

Carlos Martínez, exjugador de l’fc andorra

“He arribat fa poc de l’Índia i no ho sé, encara he de pensar què vull fer i què és el millor per a mi i per a la meva família” destacava el davanter de 37 anys que deixava clar que la prioritat enguany serà estar amb els seus. De fet, la família de Martínez ja s’ha instal·lat al Principat i ha participat recentment en esdeveniments esportius i socials del país.

Aquest component, doncs, podria acostar postures entre Martínez i el conjunt tricolor per tancar un fitxatge que sense dubte més enllà dels gols, podria aportar moltíssimes altres coses a una plantilla encara per determinar, però que l’experiència, el coneixement del club i la veterania podria ajudar molt a arribar a l’objectiu: lluitar per l’ascens.

Una porta que mai s’ha tancat

Carlos Martínez va marxar com a llegenda del club després de dos ascensos i un primer any a la Segona Divisió on va fer 9 gols en 35 partits. Amb 35 anys i amb una gran oferta econòmica de l’Índia, el jugador va decidir fer una passa al costat a una lliga estrangera. En poc més de tres anys a l’entitat, l’inesborrable pas del davanter de Mataró pel FC Andorra es va veure reflectit amb unes xifres a l’abast de molt pocs. Al llarg de les tres temporades i mitja, el davanter que va arribar a disputar 101 duels amb l’entitat, va fer fins a 35 gols, alguns amb molt més valor que no pas el de sumar un número a l’electrònic, ja que van valdre ascensos.

De fet, un dels aspectes que més s’ha repetit aquest curs és que fins a la data l’Andorra no havia passat per mals moments. “Fins ara era tot positiu i tampoc és normal” asseverava el capità de l’Andorra, Rubén Bover, després del descens. No era normal que tot anés tant ràpid a l’Andorra, com que tampoc és normal que des que el golejador ja no hi és al club tot comenci a fer pujada. Casualitats o no, amb el descens a la Primera RFEF torna a sobrevolar el nom del català.

Més enllà dels gols i les assistències i ser un home que pot aportar rendiment immediat al Principat, Martínez és un jugador dels que li agrada a Ferran Costa: home de club i que es deixaria la pell per una samarreta. En tot cas, l’opció del retorn no està descartada del club, si bé fonts de l’entitat reconeixen que encara és aviat i que caldrà determinar quines peces poden acabar arribant, doncs l’edat del jugador i el fet que hagi estat en una competició de baix nivell aquest darrer curs pot acabar marcant.

El que és una realitat, és que la sortida de Martínez es va materialitzar l’estiu del 2023 amb un missatge, però, que ja deixava una porta oberta: “fins aviat”. Així, el davanter s’acomiadava del país que li va donar els majors èxits esportius de la seva carrera i que ara per ara podria convertir-se en un “ben tornat” amb un possible retorn a l’equip de Ferran Costa.

Continua llegint

FC ANDORRA

L’Andorra comença la reconstrucció amb les incògnites de Bover, Vilà i Vilanova

L’equip tricolor afronta un estiu mogut amb la necessitat d’escometre més de 10 fitxatges

Publicat

el

Adri Vilanova, Rubén Bover i Martí Vilà les grans incognites del nou projecte a Primera RFEF

L’FC Andorra està a punt per encarar un dels mercats de fitxatges d’estiu més importants de la seva història recent. Després d’una temporada frustrant i amb un nou repte a la Primera RFEF, el club andorrà es troba en una situació en què ha de prendre decisions estratègiques per enfortir l’equip i garantir una temporada reeixida. Jaume Nogués ja treballa juntament amb Ferran Costa per confeccionar una plantilla en la qual segurament hi haurà moltes cares noves i sortides importants.

El descens fa indicar que tornarà a ser un estiu molt mogut i que, com ara fa un any, Nogués haurà de treballar per tornar a formar un equip de garanties que pugui almenys competir per l’ascens. Així, es calculen entre 10 i 12 reforços, tal com ja va succeir aquest darrer curs quan l’Andorra també va fer fins a quinze incorporacions al mercat d’estiu.

“És un punt final, ho hem de tenir clar, ara es posa en marxa una nova etapa” asseverava en la darrera roda de premsa l’actual tècnic tricolor que té molt clar quines han de ser les línies mestres de la seva nova orquestra. A diferència del curs passat, però, el conjunt tricolor tindrà la bala de ser un dels equips a batre i, per tant, molts jugadors de qualitat de la categoria poden ser noms factibles per poder de recalar al Principat.

L’operació sortida encarrilada

Les possibles baixes ja es van perfilant a poc a poc. A banda dels cedits que ja han confirmat la seva sortida (Julen Lobete, Aurelièn Scheidler, Jon Karrikaburu i Iker Benito), fins a 8 jugadors acaben contracte aquest 30 de juny. La gran majoria ja se sap que no estaran sota les ordres de Costa en aquesta nova temporada.

El primer en baixar del vaixell va ser Iván Gil que ja va informar que no ampliaria el contracte amb l’entitat tricolor i que posa rumb al Las Palmas de Primera Divisió. El mateix camí sembla el central Diego González que ja té un principi d’acord amb l’Eldenc. Dos jugadors que Ferran Costa tenia clar que era pràcticament impossible poder retenir, independentment del descens.

Qui sí que està a la llista de prioritats per retenir són: Rubén Bover, Martí Vilà i Adrià Vilanova. El més innegociable per a Costa és Martí Vilà que des d’un inici ha estat la nineta dels ulls del nou tècnic tricolor pel seu compromís amb l’escut. De fet, la perspectiva dins del club és positiva amb què Vilà es pugui quedar. Qui també té la possibilitat de renovar és Vilanova que, tot i no ser imprescindible per Costa a Segona Divisió, pot convertir-se en una peça important a Primera RFEF. Així tot, el central ha cridat l’atenció d’equips com el Llevant.

El que més a prop està de la porta de sortida és Rubén Bover. A hores d’ara sembla lluny d’acceptar l’oferta de renovació que té del club, si bé ara per ara el jugador apostaria per prioritzar l’aspecte personal per davant de la categoria en la qual pot jugar.

Amb tot plegat, el club tricolor torna a trobar-se davant l’abisme d’haver de confeccionar una plantilla completament nova, alhora que es gestionen les entrades i sortides, en capítols en els quals també caldrà tenir en compte el retorn de tots els cedits. Tot plegat amb l’objectiu de millora de la davantera que tant ha marcat enguany i amb l’aspecte físic i combatiu de costa com a eixos principals.

Així doncs, l’FC Andorra es troba davant d’un estiu crucial en el qual haurà de prendre decisions fermes per configurar una plantilla competitiva que li permeti afrontar amb garanties la nova temporada a la Primera RFEF. Amb un gran nombre de sortides i la necessitat de fer nombroses incorporacions, el club haurà de treballar intensament per trobar els perfils adequats que encaixin en la nova proposta de Ferran Costa.

Continua llegint

FC ANDORRA

El VPC diu que no acceptarà diners per jugar a Prada de Moles

El club insisteix que ara mateix jugar a Encamp “no és una opció”

Publicat

el

Els representants del VPC i de la FAR sortint de la reunió amb Govern / V.R

“Fa set anys que estic en aquest club i no deixaré que diguin que ens venem per diners, mai ho hem fet i no ho farem”, ha assegurat el president del VPC, Gerard Giménez, que ha confirmat després de la reunió amb Govern i la FAR, que “actualment tornar a Prada de Moles no és una opció”.

“Si ens diuen que ens estan comprant per anar a Prada de Moles, no hi anirem” ha reiterat Giménez que ha insistit que “avui no era el dia per negociar perquè estic molt molest”. En aquest sentit, el president de la FAR, Jean Marc Flaux, ha destacat que “no som ningú per cobrar un lloguer d’un estadi que és de Govern; nosaltres donem suport al VPC”.

Tot el rugbi andorrà s’ha mostrat molest per les informacions filtrades a la premsa aquest matí que afirmaven que el club cobraria una mensualitat de l’FC Andorra a canvi d’endarrerir el canvi de gespa del Nacional.”Totes les parts ja estàvem a prop d’arribar a un acord i la informació d’aquest matí ens ha fet fer passos enrere” ha insistit Giménez que ha explicat que en les pròximes setmanes es decidirà el futur de l’Estadi Nacional, tot i que la voluntat del VPC és tancar aquesta qüestió la setmana vinent.

Millores a Encamp

Segons el mateix president, des de Govern la intenció sempre ha estat que el rugbi es mantingui a Encamp i en aquest sentit han confirmat que el comú encampadà ja havia acceptat les condicions del rugbi en relació a les millores de Prada de Moles.

De fet, el màxim responsable del VPC ha reconegut que el primer que caldria per allargar l’estada a Encamp és “garantir poder utilitzar el camp amb exclusivitat”. Així, Giménez ha apuntat que el comú estaria disposat a aquesta petició.

Continua llegint

FC ANDORRA

Iván Gil deixa l’Andorra i posa rumb a Las Palmas

El migcampista tricolor deixa el club després de tres temporada i 102 partits

Publicat

el

Iván Gil durant les semifinals de Copa Catalunya / FCA
Iván Gil en un partit d'aquesta temporada / FCA

L’FC Andorra ha anunciat aquesta tarda que Iván Gil “posa punt i final a la seva etapa com a tricolor”. Així el migcampista tricolor no continuarà a les files de l’FC Andorra tal com va avançar Andorra Esportiu i posarà rumb a Las Palmas, equip de primera divisió.

El migcampista de Viladecans va arribar al Principat l’estiu de 2021 procedent del filial de l’Espanyol i des d’aleshores ha jugat 102 partits amb la samarreta del FC Andorra en els quals ha anotat 18 gols. En la seva primera temporada, Gil va ser protagonista del primer ascens de la història tricolor al futbol professional, categoria on també ell també va debutar en el curs 2022/23.

Enguany, ja amb el ’10’ a l’esquena, Gil ho ha jugat pràcticament tot –només s’ha perdut un partit en lliga– i, explotant el seu potent xut a mitja distància, una de les seves grans virtuts, ha acabat el curs com a màxim realitzador tricolor amb sis dianes –set si comptem el gol a les semifinals de la Copa Catalunya.

“Des del club volem agrair-li la seva professionalitat i feina feta durant aquestes tres temporades a l’entitat i desitjar-li molta sort de cara al futur” asseverava el comunicat.

Continua llegint
PUBLICITAT

EL + VIST