El bàsquet és una disciplina que transcendeix fronteres i aplega talents de tot el món en equips de totes les lligues. Un dels equips que ha acollit aquesta setmana dos jugadors dominicans plens de talent és el Morabanc Andorra. Tyson Pérez i Jean Montero són dos noms que estan donant molt de què parlar en el món del bàsquet, no només per la seva habilitat a la pista, sinó també per la seva història conjunta i el futur prometedor que augura per a tots dos.
“Montero és un fitxatge de futur, que ens donarà verticalitat i que ens donarà punts” assegurava ahir en roda de premsa Natxo Lezkano que va remarcar que la nova incorporació tricolor ha de donar “rendiment immediat”. De fet, el tècnic va posar en valor l’habilitat amb les mans del nou jugador, la seva capcitat per recòrrer la pista en atac, així com la seva intensistat defensiva. “És un molt bon jugador per a la lliga i per a nosaltres” va remarca Lezkano que va apuntar que serà difícil que avui es pugui veure sobre el parquet a Montero.
El Camí de Jean Montero
Jean Montero, (20 anys, 188 cm), un jove talent dominicà, nascut a Santo Domingo, va jugar la temporada passada al Betis, on va arribar cedit pel seu actual club, el Dreamland Gran Canària. És un director de joc atrevit i elèctric que destaca principalment per la seva gran facilitat anotadora. Montero, va ser nomenat Millor Jove de la Liga Endesa la temporada passada i ha rebut fins a tres vegades el premi de Millor Jugador Llatinoamericà de la competició. En els seus setze partits, va fer una mitjana de 17,6 punts, 3,4 assistències, 2,8 rebots i una valoració de 17,1.
Va començar la seva carrera a les categories inferiors del bàsquet dominicà abans d’arribar a les lligues majors i al continent europeu. No obstant això, el seu temps amb l’Herbalife Gran Canària va ser una experiència complicada, Montero va prendre la decisió de deixar l’equip perquè no se sentia còmode en la seva situació en aquell moment, declarant-se en rebel·lia i marxant de l’equip. Aquesta decisió, tot i que difícil, finalment el va portar al club tricolor.
L’arribada de Jean Montero al Morabanc Andorra és un punt d’inflexió important en la seva carrera, signant un contracte per 3 temporades al bàsquet europeu. El traspàs de Tyson Pérez a Unicaja Màlaga no només va generar una oportunitat financera per a l’equip, sinó que també va permetre que Montero s’unís al Morabanc Andorra. En el cas de Tyson, malgrat les expectatives que podrien haver-lo portat directament a Unicaja, el jove jugador s’ha quedat a Andorra pel que resta de temporada, triant un entorn, segurament, més propici pel seu desenvolupament, on ha de ser un home clau en l’objectiu de mantenir l’equip a l’ACB.
El potencial de Jean Montero
Jean Montero és un nom que comença a brillar en el món del bàsquet. Fent una notable actuació amb la seva selecció durant el passat Mundial de la FIBA d’aquest estiu, la qual cosa demostra el seu gran talent i la seva capacitat per destacar a escala internacional, és un jugador versàtil que té la capacitat de liderar en anotació i un gran potencial de creixement.
El Morabanc Andorra ha trobat en Montero un actiu valuós i una aposta de futur. El seu talent, joventut i desig de progressar el converteixen en una peça clau a l’equip. A més, el fet de compartir vestidor amb el seu compatriota Tyson Pérez afegeix un element especial a la unió dominicana al cor de la Liga ACB.
La rebel·lia i la passió
Aquesta història de Tyson Pérez i Jean Montero és una mostra de la rebel·lia i la passió que es viu en el món del bàsquet. Després de jugar junts al Real Betis i de trobar-se en una situació similar, amb la determinació de no continuar on es trobaven, el destí els ha unit de nou al Morabanc Andorra. La seva recerca incessant de nous reptes i oportunitats per a la seva carrera els ha portat a aquest punt de convergència, on comparteixen el mateix somni i la mateixa ambició de fer història en el món del bàsquet i aconseguir els objectius de la temporada amb el conjunt tricolor.
L’arribada de Montero a Andorra, és una història de rebel·lia d’un jugador que no volia estar al club que tenia els seus drets. L’11 de setembre, va esclatar tota la polèmica amb el jugador dominicà i el seu anterior club. Montero s’havia d’incorporar als entrenaments del Gran Canària, però mai va aparèixer. El jugador, mitjançant l’agencia de representació, va comunicar a l’entitat la seva “voluntat de no continuar sota la disciplina” del Bàsquet Gran Canària. I amb això, també va arribar un encreuament de retrets i comunicats. El club li va obrir un expedient disciplinari i la corda va anar tibant-se de tal manera que fins i tot semblava abocada als tribunals. Gran Canària no estava disposat a perdre a un jove talent amb molt de potencial com el de Montero i el jugador tenia clar que no estava disposat a acceptar i jugar al club insular. I aquí va ser quan va tornar a aparèixer MoraBanc Andorra.
El camí de Tyson Pérez i Jean Montero és un exemple de com el món del bàsquet pot portar els jugadors per camins inesperats. Jean Montero, amb la seva decisió d’unir-se al Morabanc Andorra, mostra el seu compromís amb el seu creixement com a jugador i la seva determinació per prosperar a la Liga ACB. Amb Tyson Pérez com a mentor i el suport de l’equip, el futur sembla prometedor per a aquests dos talents dominicans en el seu viatge pel bàsquet professional.
