De Sölden a Sun Valley. Per endavant, cinc mesos de competició i deu curses de la Copa del Món amb un Mundial entremig a Crans Montana al febrer. Com ja és tradició, el reality arrencarà amb la prova inaugural a l’estació austríaca i un dels participants confirmats serà Joan Verdú. El màxim exponent de l’esquí nacional torna a l’acció aquest diumenge per iniciar la seva travessa particular que el portarà, si tot va bé, fins a les finals dels Estats Units.
El fet de no accedir-hi la temporada anterior va significar un cop dur per a un corredor com Verdú, ja consagrat entre els millors de gegant del planeta. Durant tres campanyes consecutives s’havia classificat entre els 25 primers, excepte la passada que no ho va aconseguir a causa dels seus problemes amb el material. El canvi de marca de Head a Van Deer va comportar un procés d’adaptació que es va allargar en el temps i que va repercutir en el seu rendiment a la pista mostrant-se força incòmode sobre els esquís i sense trobar el ritme adient. Només va acabar la meitat de les carreres que va disputar i els resultats van ser molt i molt discrets. Ja és mala llet que la seva millor actuació fos a Sölden, a la primera prova del circuit, amb una dotzena posició. Però el punt d’inflexió va arribar als Jocs Olímpics de Milà-Cortina on va ser l’esquiador més ràpid de la segona mànega. Per a sorpresa de tots, va signar el millor crono en el segon intent finalitzant en desè lloc. Sens dubte, s’obria una escletxa d’esperança en un any irregular que demostra que els èxits de l’andorrà no acabaran aquí. I així ho crec.
Pot sonar a tòpic, però el més fàcil és girar full i aquí pau i després glòria. Una lectura incompatible amb la mentalitat d’un Verdú que ha repetit en diverses ocasions que va ser un any per aprendre. Un any de transició, però també d’aprenentatge. Així mateix, tampoc va escapar de les crítiques i va acceptar-les amb naturalitat, segons explicava fa uns mesos el seu exentrenador Juan Lago tot afirmant que “el primer crític és ell mateix”. D’aquí es pot detectar una actitud més madura que li permetrà segurament ser més competitiu si li respecten les lesions. Parlant de l’apartat físic, ha completat la pretemporada sense cap molèstia ni a l’esquena ni al genoll. Des d’un punt de vista més estratègic, la incorporació de Natko Zrnčić-Dim com a responsable de l’equip serà clau en aquest aspecte. A més, cada vegada també s’intueix un Verdú més estrateg que combina l’agressivitat amb la tàctica. Amb 31 anys, manté l’ambició de guanyar una prova de la Copa del Món, encara que s’ho calli públicament. Al capdavall, sap perfectament que serà important començar enguany amb bon peu perquè el calendari no donarà cap treva al desembre amb quatre proves seguides. Al gener seran tres més i al febrer una cita capital com el Mundial, així que dedueixo que tenim mamba per estona.
Després de la reflexió, ara què? Doncs, tot un clàssic per començar la temporada d’esquí en el dia del clàssic de futbol, justament. La glacera de Rettenbach servirà com a prèvia del partit de la nit al Camp Nou. Malgrat la poca neu, la pista austríaca va superar el control de la FIS gràcies a les reserves de neu de la primavera i a la producció artificial. Una recomanació: no fa falta baixar el mur de Sölden de boca, tal com va expressar Verdú en el seu post d’Instagram amb relació al vídeo de la seva caiguda en un dels entrenaments. Per sort, no es va fer mal i tot va quedar en un ensurt. El corredor s’ho va prendre amb humor, la qual cosa indica el bon estat de forma i les bones sensacions de cara al nou curs. Un altre motiu per creure que ha tornat la millor versió de l’andorrà. Per cert, no oblideu que hi haurà el clàssic canvi d’hora i els rellotges s’endarreriran una hora durant la matinada diumenge, no sigui que feu tard per veure la travessa.
