Ibon Navarro: “El MoraBanc tornarà a lluitar per estar a la Copa o al Play-off”

Ibon Navarro respon el telèfon pocs minuts després de les quatre de la tarda. Amb un to alegre i proper com acostuma a ser l’actual tècnic de l’Unicaja de Màlaga. A la que se li pregunta pel seu temps al Principat, ràpid el to canvia per introduir una certa nostàlgia.

Pregunta: Ha tornat a Andorra més enllà del bàsquet?

Resposta: Sí, m’agrada. He tornat els estius perquè al final són tres anys aquí i el meu fill hi va estar quatre anys per tant tornem perquè Andorra és un lloc especial. Tornem a passejar per on ho acostumàvem a fer, a jugar als parcs on acostumàvem a jugar, al restaurant que ens agrada… Sí que he tornat sí.

P.: És de morro fi Ibon Navarro?

R.: Bé ara faré publicitat però el restaurant que ens agrada és la Borda Vella a Encamp. Andorra és un lloc especial perquè la gent que estava a la Bombonera és la que et trobaves a la parada del bus quan portaves al fill a l’escola, a la barra del bar fent un cafè… Ho recordo amb estima perquè tot va ser molt espontani.

P.: Diuen que aquesta ACB és la més igualada des de fa anys, però em dona la sensació que si el Madrid o el Barça estigués jugant i obtenint els resultats que està obtenent el seu equip dirien que la lliga està feta…

R.: No ho sé… El que és evident és que es comença a veure que hi ha un factor determinant que és l’Eurolliga. Comença a quedar clar que és molt complicat compaginar competicions.  És molt dur física i mentalment haver d’estar un dijous a Estambul i un diumenge a Lugo.

“Estar a Europa és la clau per optar a certs jugadors”

P.: Però a l’Unicaja ja li va bé que li estan deixant el camí lliure…

R.: Sí, però al final quan es decideix tot és el play-off. Per això els equips grans no volen un campió de la lliga regular, perquè volen –i així està muntat tot plegat– perquè el títol es decideixi en un play-off que és més interessant i que es juga quan ja no hi ha Eurolliga.

P.: No té la sensació que estem arribant a un límit amb els calendaris? Ja no només al bàsquet, sinó a l’esport en general.

R.: Mira, tots els que estem en aquest món tenim clar que a més d’esport això és un negoci. I això és el que permet que hi hagi salaris i pressupostos elevats. Però és evident que sí, que estem arribant al límit perquè al final si un espectador es connecta per veure al Lamine Yamal o al Vinicius de torn i aquests estan lesionats, la competició perd interès… Per tant és el peix que es menja la cua.

P.: I què fem?

R.: Doncs entendre que cal protegir als protagonistes d’aquesta història que són els jugadors.

P.: Per contra, la lluita pel descens sí que va de ser regular… Aquí no hi ha play-off.
R.: Exacte. I una mica a coll del que parlàvem, és molt important tenir sort amb el calendari. Perquè no és el mateix jugar contra un equip que ve de fer doble jornada que enganxar al Madrid en una setmana més tranquil·la i una victòria d’aquestes et pot donar la sorpresa. Vaja i també cal tenir sort amb les lesions…

P.: Que li diguin al MoraBanc…

R.: A tots ens ha sorprès molt perquè l’equip d’aquesta setmana no té res a veure amb el de fa tres o quatre jornades. Ja quan va començar el curs ens va sorprendre molt que no es classifiquessin per a la Champions perquè és un equip amb moltíssim talent a la línia exterior i una capacitat d’anotar enorme. Donava una sensació increïble i la segueix donant tot i que hagin caigut peces importants com Rafa o Ferran. Evidentment si perds tots els bases doncs la taula va coixa i ja no et dic amb la baixa de Lammers… Però has vist que poden jugar un bàsquet increïble.

P.: En aquest sentit, se li pot demanar una treva a l’Unicaja aquest cap de setmana?

R.: Ja hem tingut algun ensurt així que no ens posem lacrimògens… [Riu]. La realitat és que serà un partit duríssim perquè tothom sap en quina situació arriba el MoraBanc i això allibera als jugadors i tenen una qualitat altíssima. 

“Aquest cop la rebuda especial de la Bombonera ha de ser per a Tyson”

P.: S’havia de fer la petició…

R.: Quan jugadors tant bons s’alliberen rendeixen per sobre del seu nivell i a aquesta lliga quan treus una mica de pit t’enfonsen. Si no venim pensant que ens trobarem la millor versió del MoraBanc potser ni podem competir el partit, així que vindrem a donar la nostra millor versió.

P.: Li faig aquella pregunta típica de periodista: tornar a la Bombonera és especial, no?

R.: [Riu] Sempre és especial com et comentava, però crec que aquest cop ha de ser especial per al Tyson. Crec que la gran ovació ha de ser per a ell perquè va ser clau per ajudar a l’equip a salvar-se l’any passat de manera còmode.

Ibon Navarro abans de la final de la Supercopa d’Espanya amb el seu fill / ACB

P.: Què té el MoraBanc que tanta gent bona passa per aquí abans de fer el salt?

R.: El que deu tenir és Francesc Solana, no? Ell és la clau perquè té una capacitat de veure les coses clares que d’altres no veuen o no s’atreveixen a fer. Si mires la plantilla a la que l’Andorra ha jugat a Europa ha tingut la capacitat de fer fitxatges de renom.

P.: Europa és la clau?

R.: Si vols ser un equip que aspira a estar a Play-off o a Copa del Rei jugar a Europa és imprescindible perquè et permet optar a na sèrie de jugadors que sinó no vindren. És qüestió de temps que el MoraBanc torni a ser un equip que aspira als play-off o a la Copa del Rei, perquè mai ho ha deixat de ser. Tampoc l’any passat era un nouvingut.

P.: Acabo, com veu a Natxo Lezkano?

R.: Mira si tu agafes ara a quatre o cinc jugadors del MoraBanc i els vesteixes amb una samarreta verda, no diràs que són l’Unicaja o el Joventut. Ràpid veuràs que hi ha una identitat que és la del MoraBanc i aquesta va molt lligada al Natxo. Estic convençut que fatà el salt.