El primer contratemps de l’efecte Costa

L’estrena a casa de Ferran Costa no es va resoldre com s’esperava i la nova etapa rep el seu primer cop dur. I és que el nou pragmatisme que busca el tècnic català no ha acabat de donar els seus fruits i ha acabat demostrant tot el contrari en la derrota davant l’Eibar. Amb la brúixola de la competició en mà, l’equip buscava el rumb perdut i que semblava haver-se redreçat amb la victòria a Elda, anhelant aconseguir l’estabilitat que reclama el tècnic català. No obstant això, el destí és capritxós i no van ser benèvols amb els andorrans.

Malgrat mostrar alguna pinzellada, el conjunt andorrà no va estar a l’altura del gran repte que tenia al davant. L’equip tricolor es va veure arrossegat per la marea de les seves pròpies mancances ofensives, com una embarcació que lluita contra corrent sense trobar port segur. L’enfrontament contra l’Eldenc havia estat com una calma absoluta, un recés d’esperança de cara al final de la competició. Però davant l’equip basc, les aigües turbulentes van retornar a l’equip a la crua realitat.

Per una banda, en l’àmbit ofensiu, amb oportunitats malgastades, especialment per part de Karrikaburu, qui, com un far intermitent, no va aconseguir il·luminar el camí cap al gol en moments crucials del partit. Sobretot una de molt clara a la segona part que hagués fet canviar dràsticament el guió de partit i podríem estar parlant d’un altre resultat. I quan perdones i deixes vida a un equip d’aquesta dimensió, la major part dels cops acabes derrotat.

Per l’altra banda, la falta de contundència va tornar a trontollar els interessos de l’Andorra, els records més obscurs en l’etapa de Sarabia, van presentar-se en forma de problemes novament. El primer càstig va arribar en forma de lesió, amb Diego Alende, on l’equip pot arribar a perdre la peça que dona contundència a la defensa. I així va ser, l’entrada de Marsà no va millorar el rendiment defensiu i millor dit, l’equip va patir una fragilitat que va costar el partit.

El primer gol va arribar en un moment en el qual l’Andorra estava en el seu millor moment. No obstant això, la defensa no va poder evitar la rematada al segon pal que va acabar en gol per part de Bautista, deixant a l’equip andorrà en una situació de desavantatge. El segon gol, protagonitzat pels mateixos jugadors de l’Eibar, també va deixar als tricolors en una situació compromesa. Una jugada directa en la qual tant defensors com el porter podrien haver fet més per a evitar el gol, demostrant així una falta de concentració fatal que els va costar tres punts valuosos.

Un camí dur li queda ara a l’Andorra que ha de reaccionar com sigui davant l’Espanyol, però en un escenari que es preveu improbable. La sortida de Sarabia havia alliberat als jugadors fins al punt de sumar dues victòries que poden ser importants si al final acaba salvant-se. Amb tot i això, l’efecte Costa ha viscut el seu primer dia negre, però amb l’horitzó que tot només acaba de començar encara que el temps corri en contra.