La temporada 25-26 va arrencar amb l’FC Andorra immers en una clara línia ascendent. El retorn a la Segona Divisió després de l’ascens des de Primera RFEF havia reactivat la il·lusió al voltant del projecte, amb la sensació que el club tornava a ocupar l’espai que li corresponia al futbol professional. El relat era optimista: competir amb personalitat, consolidar-se a la categoria i, si el context ho permetia, mirar cap amunt.
L’inici de curs va reforçar aquesta percepció. Amb Ibai Gómez a la banqueta, l’equip va començar amb energia, una idea definida i resultats que convidaven a pensar que l’Andorra havia fet un pas endavant. Però aquella embranzida inicial es va anar apagant amb el pas de les jornades. Els resultats van deixar d’arribar, la confiança es va erosionar i l’equip va entrar en una dinàmica que va acabar sent insostenible: deu partits consecutius sense conèixer la victòria. La derrota davant el Castelló va acabar de precipitar els esdeveniments i va posar punt final a una etapa que havia començat amb il·lusió, però que ja no trobava respostes.
La fórmula interna, un camí ja conegut
Davant d’aquest escenari, el club va optar per mirar cap endins. L’Andorra no va buscar un cop d’efecte a la banqueta ni una solució d’urgència al mercat, sinó que va recuperar una fórmula que ja havia funcionat en el passat recent. El model intern que va liderar Beto Company va ser clau en el retorn a la Segona Divisió, una estructura col·lectiva, sòlida i sense estridències que va demostrar ser una aposta guanyadora.
Amb aquest precedent, el club va confiar novament en una solució continuista. Carles Manso va assumir el paper de cap visible del dia a dia, amb Jaume Nogués al capdavant de la direcció general i esportiva i el suport de Gerard Piqué com a màxim accionista. L’objectiu era clar: estabilitzar l’equip, ordenar el vestidor i recuperar competitivitat sense trencar el projecte ni hipotecar el futur.
La resposta ha estat immediata. L’Andorra ha tornat a mostrar-se com un equip competitiu, capaç de sumar en escenaris exigents. L’empat a El Molinón davant l’Sporting de Gijón (1-1), les victòries contra el Reial Valladolid al José Zorrilla (0-1) i davant el Deportivo de la Corunya (1-0), i la derrota ajustada contra l’Almeria (1-2) han reforçat la sensació que el rumb s’ha corregit. Només l’eliminació a la Copa del Rei davant la Cultural Leonesa (4-2) ha desentonat en aquest tram.
El mercat, per completar el gir
Amb aquest context i amb marge salarial disponible, l’FC Andorra afronta el mercat d’hivern amb una planificació molt definida. La direcció esportiva treballa amb la idea d’incorporar quatre reforços, dos dels quals ja estan encarrilats, mentre que els altres dos responen a necessitats detectades després de la primera volta.
Els moviments més avançats són el del defensa central Edgar González, que arribaria cedit de la UD Almería, i el del jove atacant Yeray Cabanzón, del Racing de Santander, un vell conegut del mercat tricolor després que ja es busqués la seva incorporació a l’estiu. Amb aquestes dues operacions, el club reforça l’eix defensiu i afegeix desequilibri i creativitat a la zona ofensiva.
A partir d’aquí, l’Andorra centra els esforços en dos perfils més. D’una banda, un migcampista amb criteri, capaç d’ordenar el joc, interpretar els ritmes del partit i aportar continuïtat a la zona central, una peça que el cos tècnic considera clau per guanyar estabilitat.
Pel que fa al lateral, torna a aparèixer el nom d’Ignasi Vilarrasa, actualment al Córdoba CF. El jugador, ja sondejat durant el mercat d’estiu, ha tingut una primera volta marcada per una lesió al pubis que l’ha deixat sense continuïtat, tot i que es troba en fase de recuperació. El seu perfil agrada per experiència a la categoria, però l’operació és molt complexa pel contracte en vigor fins al 2027.
DIRECTEfa 2 setmanes
