El bon inici de l’FC Andorra amenaçat per les lesions i la falta de profunditat de la banqueta

L’FC Andorra ha iniciat la temporada amb una solidesa competitiva, amb 10 punts de 15 possibles. Però darrere d’aquest bon rendiment hi ha una realitat que comença a generar dubtes: una plantilla curta que, a hores d’ara, ha estat ben gestionada, però que podria esdevenir un veritable hàndicap en el futur immediat. Les primeres jornades de lliga han evidenciat l’enginy de Ferran Costa per trobar solucions, però el risc d’esgotament físic i noves lesions comença a dibuixar un panorama més complicat del que sembla.

Jaume Nogués, director d’operacions del club, destacava en una entrevista recent a Andorra Esportiu que el club havia optat per un grup més reduït de jugadors aquesta temporada, una aposta per la qualitat en lloc de la quantitat. “Tenim jugadors de gran nivell, però sabíem que amb una plantilla més curta caldria gestionar amb cura els recursos,” afirmava Nogués. Fins ara, l’estratègia ha funcionat, però la situació es va complicant amb cada nova baixa.

Les lesions musculars han fet la seva primera aparició. Martí Vilà, un jugador que ja arrossega un historial notable de problemes físics, ha caigut novament amb una lesió al bíceps femoral que el mantindrà apartat durant tres setmanes. La seva absència, combinada amb la de Jesús Clemente —també fora per una lesió muscular—, ha forçat Costa a buscar solucions creatives, com la reconversió d’Assane en carriler o l’entrada del jove Iván Rodríguez en la victòria contra el Sestao River.

A més, el mig del camp ha patit un cop dur amb la lesió d’Alberto Solís, un dels revulsius habituals de l’equip, que estarà de baixa tota la temporada per una ruptura dels lligaments creuats. Aquest contratemps deixa el centre del camp amb pocs recursos, especialment tenint en compte que Erik Morán encara no ha tornat completament de la seva lesió i quedarien disponibles al cent per cent quatre jugadors: Molina, Peña, Luismi, Assane i en algun cas excepcional Álvaro Martín.

El mercat d’hivern, una opció necessària?

La qüestió de si l’FC Andorra hauria de reforçar-se al mercat d’hivern és cada cop més present. La baixa d’Alberto Solís per tota la temporada, després de trencar-se els lligaments creuats, ha deixat el mig del camp notablement debilitat. Amb només cinc o sis jugadors disponibles per cobrir aquesta zona, el club tricolor es troba davant un problema de profunditat que podria agreujar-se si hi ha més lesions o baixes.

A més, Martí Vilà, que acumula un historial extens de problemes musculars, torna a estar de baixa i això genera dubtes sobre la seva capacitat per mantenir la regularitat durant tota la temporada. Reforçar la banda esquerra podria ser una necessitat si el lateral no aconsegueix recuperar-se completament o continua patint recaigudes. El mercat d’hivern, per tant, s’entreveu com una oportunitat perquè el club no només substitueixi peces clau com Solís, sinó que també s’asseguri d’aportar més alternatives a una plantilla que, ara per ara, es veu obligada a fer malabarismes per mantenir-se competitiva.

La realitat és que l’FC Andorra ha gestionat amb encert les primeres adversitats de la temporada, però el repte d’una plantilla curta és cada cop més evident. Les lesions acumulades podrien obligar el club a prendre mesures al gener, especialment si es volen mantenir les aspiracions competitives a la lliga.

Els pròxims mesos seran claus per veure com el club reacciona davant les baixes, però el mercat d’hivern es perfila com una finestra crítica per evitar que l’equip es quedi sense opcions suficients per mantenir el ritme de competició.