Última jornada de la lliga Multisegur i últim partit per saber el destí de molts equips. Serà la glòria d’Europa o el drama del descens. Amb el títol ja decidit per la UE Santa Coloma, falta treure els dubtes, qui baixarà a la lliga Unida i qui estarà competint aquest estiu pels camps europeus a la Conference League. A les 17:00h i en simultani, tots els conjunts es jugaran el seu futur en una tarda que promet estar plena de tensió.

La Conference League espera ja un representant andorrà i aquest sortirà entre Inter d’Escaldes, FC Santa Coloma i Atlètic Club d’Escaldes. Els de Fede Bessone, tercers en la classificació amb 58 punts, afronta un derbi crucial contra el campió de la lliga, la UE Santa Coloma. Els colomencs no depenen de si mateixos, però hauran de guanyar al seu màxim rival i espera que punxi l’Inter. Per la seva part els d’Otger Canal, s’enfronten a un Penya Encarnada que no es juga res i, per tant, un rival que sobre la lògica no complicarà molt les coses. Els escaldencs ho tenen molt de cara, però hauran de vèncer, ja que l’empat no els hi serveix.

Pel que fa a l’Atlètic d’Escaldes, juga davant el cuer, l’Atlètic Amèrica. Tots dos conjunts s’ho juguen tot. Els de Dani Luque ho tenen difícil entrar a Europa, han de guanyar si o si i estar al corrent de possibles derrotes tant d’Inter i FC Santa Coloma. En canvi, l’Amèrica vol quedar-se un any més a la màxima categoria i amb 11 punts, només li val una victòria per sortir d’aquesta zona i no caure a la lliga Unida.

També en la lluita pel descens estan Carroi i Esperança. Els de Richard Imbernón s’enfronten davant un Pas de la Casa ja salvat i centrat en la final de la Copa Constitució. L’Esperança amb 13 punts un per sobre de la promoció, vol evitar aquesta eliminatòria i només un triomf o un empat depenen dels resultats el pot salvar. Quant al Carroi, amb 12 punts i en zona de promoció, també necessita sumar de tres per sortir de la situació i no jugar davant el Ranger’s.

Victòria èpica en el tram final d’un Andorra que continua somiant amb la permanència. Després d’un partit que s’ha complicat fins al final i quan semblava que l’empat condemnaria als tricolors a la Primera RFEF, Karrikaburu en l’última jugada ha donat el triomf i l’esperança per a un conjunt andorrà que encara somia en la salvació.

Al primer temps Molina ha tingut la més clara de l’Andorra amb una falta llunyana que s’ha enverinat, però que Caro ha aturat bé. Scheidler, que ha tornat a la titularitat moltes setmanes després, n’ha tingut una també a les acaballes de la primera meitat, però la rematada ha marxat molt desviada.

Al segon temps s’ha mantingut la dinàmica amb un partit molt espès sense massa idees i poques ocasions. A l’equador del segon temps el partit s’ha trencat i els dos equips han començat a tenir més ocasions. Molina n’ha tingut una de claríssima a pilota aturada al minut 62 de partit, però la rematada li ha sortit tova i desviada. Jandro ho ha provat també des de lluny amb un xut que ha refusat la defensa.

Amb el pas dels minuts, els dos equips han fet una passa endavant perquè l’empat no li servia a cap dels dos. Al Burgos perquè li suposaria despenjar-se del play-off i a l’Andorra perquè li suposava anar directament a Primera Federació. Ho ha intentat fins al final el conjunt tricolor que ha fet mèrits de sobre per marcar el gol de la salvació.

I quan tothom no ho esperava, Karrikaburu s’ha disfressat d’heroi inesperat i en l’última jugada del partit ha fet el gol de la victòria amb un Nacional embogit i amb llàgrimes d’emoció en les cares. Triomf necessari dels tricolors i que li dona una oportunitat més per continuar somiant en què encara es pot mantenir a la Lliga Hypermotion.

“El que dèiem a la prèvia: hem d’anar amb tot” ha assegurat Ferrant Costa en roda de premsa que el primer que ha fet ha estat agrair a l’afició i als jugadors. “Hem d’anar amb tot fins al darrer minut de l’últim partit” ha destacat el tècnic que ha celebrat que “avui els nois no s’han deixat anar fins al final”.

“Era fonamental com afrontàvem el partit i m’alegro molt que els nois hagin tingut premi perquè crec que s’ho mereixen” ha insistit el tècnic que ha destacat que “tu pots treballar per acumular mèrits i creu-me amb partits com els d’avui no puc tirar res en cara”.

Ratti-Segur : com sempre és un mur i tot un segur sota de pals. Ha estat dels millors jugadors sempre i avui novament en alguna situació de perill del Burgos, ha estat molt correcte no concedint segones jugades.

Adri Vilanova- Compromès: ha entrat amb molt de treball avui en defensa i ha estat impol·lut en tot el treball fet avui tant defensiu com ofensiu. Feia temps que no el veiem així i ha arribat en el moment més important de la temporada.

Pastor-Endreçat: sempre en el seu lloc i intentat ser el timó al darrere. Ha jugat avui de lateral, fora de posició, però sempre ha estat correcte i molt concentrat en totes les situacions de perill del rival.

Diego González-Correcte: és el central més correctiu de la plantilla, avui ha tingut molta feina i l’ha resolt sense problemes.

Martí Vilà-Insistent: ha estat dels més actius i com diu Costa és un deu. Avui ha donat una versió molt bona encara lluny del que pot fer però molt necessari per al partit d’avui.

Jandro- Imprescindible: és la peça que mai ha de faltar en aquest engranatge. Tot passa per ell, tot el joc ha de passar per les seves botes i fa meravelles. Quan no està es nota i avui ha estat perfecte.

Sergio Molina-Timó: és un dels líders d’aquest equip i ho ha tornat a demostrar. Avui ha tingut moltes ocasions i ha jugat en una zona molt més alliberada. Sense ell molts cops l’equip es mostra dèbil i Molina li dona molt equilibri. 

Rubén Bover-Proactiu: No ha estat el seu millor dia, però el capità ha demostrat tenir l’actitud per empènyer l’equip. Es nota que és el líder i el que vol que aquest equip no s’enfonsi.

Iván Gil- Crack: és sens dubte el millor jugador de l’equip, avui no ha estat molt present, però quan toca la pilota només surt màgia de les seves botes.

Julen Lobete- Desencertat: Avui no hem vist al millor Lobete. Ho volia decidir tot ell i no es podia. És un jugador molt determinant, però avui no ha estat connectat amb la resta i poc precís.

Aurelièn Scheidler-Desubicat: el davanter francès no s’ha trobat al camp quan tornava a l’onze. No ha rebut tampoc moltes pilotes de ‘killer’ tot i tenir una que ha enviat als núvols.

Karrikaburu-Heroi: el premi a la insistència i a la perseverança. Ha estat el gran salvador avui amb un gol als últims minuts i potser marcant la diana més històrica per l’entitat, almenys el que dona una vida extra. Ja li tocava i ho ha fet en l’escenari més important possible.

Álvaro Martín- Suplent: Ha entrat per ser un revulsiu. Sempre està a la banqueta i se’l mira amb esperances que faci coses, però no ha pogut donar-li energia a l’equip.

Àlex Calvo-Sense temps: Ha entrat en un moment de poc control tricolor i sense molta pilota. No ha tingut gaire temps per demostrar la seva qualitat.

José Marsà- Concentrat: No han tingut temps per demostrar res, però ha estat molt atent a totes les jugades del final i sent contundent en defensa.

Ferran Costa– CEO: és el cap de tot aquest projecte, és el gran líder i el que sempre ha confiat que es pot fins al final. Ha decidit creure i de moment l’equip puja al seu vaixell.