Les històries d’amor van més enllà de les simples parelles, del mer sentiment d’estima d’una persona amb una altra. En el futbol també hi ha cabuda per a aquesta mena de narratives i sens dubte quan parlem de Burgos i el Plantio, l’exemplifica en la seva màxima expressió. Un escenari temible, un ambient infernal, són moltes les descripcions que podríem arribar a fer sobre com és la sensació de jugar en aquest camp, la qual cosa sí que és clar és que és un fortí i que ningú ha guanyat aquí.
L’FC Andorra visita terres burgaleses amb la missió de recuperar la seva millor versió i fer un pas més endavant respecte a millorar la dinàmica lluny del Principat. Els de Sarabia venen motivats després de l’empat a Vila-real, en el qual es van tornar a veure brots verds, però davant té a un equip que és molt fort a casa. El conjunt dirigit per ‘Bolo’, no han perdut en el seu estadi, en el qual es presenten com un conjunt intens i en el qual exigeix als seus rivals fins als 90 minuts. Gran part d’aquest gran rendiment, té culpa en el bon sentit de la paraula, l’afició, que sempre està molt damunt i en el qual s’ha generat una connexió fins al moment indestructible.
Els burgalesos es troben en la catorzena posició, a tan sols quatre punts de diferència dels tricolors, però en el qual confien sobretot en el seu bon fer en el seu feu. Però com juga el Burgos? Com guanya els seus partits a casa? Per on pot fer mal l’Andorra? Són moltes les preguntes que hi ha sobre la taula, però analitzem els punts forts i febles d’aquest Burgos, amb l’ajuda del periodista de Burgos Deporte, Juli Cèsar.
Un equip amb personalitat i intens
Hi ha un canvi entre el Burgos de la temporada passada amb la d’aquest curs. Calero, la hi titllava de més resultadista, en el qual no encaixar gol era la prioritat. Totalment, al contrari, és Jon Pérez ‘Bolo’, un entrenador que li agrada tenir la pilota i que els extrems participin en la majoria dels atacs. Habitualment en defensa, utilitza un bloc de pressió alt, en el que busquen al rival a dalt. Un punt en el qual els tricolors hauran d’estar amb l’ull fi, ja que sempre intenten robar en camp contrari i provocar errors en la sortida de pilota dels seus contrincants.
La intensitat i portar els partits al límit, són dos elements crucials i que s’ha de tenir en compte dels burgalesos. Bona prova d’això, són els últims resultats a casa, on tot i començar perdent o de manera més dubtosa, aconsegueixen capgirar-ho amb valentia i amb molta capacitat de cara a gol. Tot i això, en defensa també concedeixen molt, en el que fins al moment porten 24 gols encaixats. Una defensa que pateix hores baixes, amb la baixa sensible de Saveljich un jugador exponencial en la seva posició. Deficiències defensives que estan fent del camí del Burgos no tan gloriós com indiquen els números a casa. I és que viu una situació similar al conjunt tricolor fora de casa, en el que és un altre equip i en el que només ha pogut sumar un punt.
Una barreja de veterania i joves, esdevé un factor diferencial perquè el conjunt burgalès sigui un equip complet i difícil d’enderrocar. Des de José Caro, un porter amb molta experiència, José Matos, un lateral com pocs a la Segona Divisió, en el que es fa el símil als mítics Marcelo i Dani Alves, fins a Curro, un extrem capaç de posar-se l’equip a l’esquena. Una bona plantilla conformada, amb un dels pressupostos més baixos de la categoria, però en el que l’objectiu és poder mantenir-se els màxims anys possibles.
Il·lusió d’una afició entregada
La història del Burgos al futbol espanyol és també una autèntica muntanya russa. Des de les seves èpoques daurades als anys setanta, amb l’ascens a Primera, fins a desaparèixer el 1985 i torna a competir sota un nou nom. Certament, la ciutat de Burgos, ha vist créixer l’equip des de sota, on ha estat més de vint anys entre Segona Divisió B i Tercera Divisió. Fa tres temporades que ha tornat al futbol professional i en el que els habitants i aficionats estan totalment bolcats amb l’equip.
La il·lusió és màxima i es fa notar en la mitja de la presència de públic en els duels al Plantío. Un estadi en el qual té una capacitat de 13.000 persones i en què els percentatges ronden el 75% d’espectadors aquesta temporada, unes 9.000. La massa social és cada vegada més gran i en el que han crescut els abonats respecte de la temporada passada, en el que han arribat aproximadament uns 7.500 socis. Una afició que cada cop més confia en l’entitat i en el que com explica César, “s’està creant un caldo de cultiu molt positiu”.
Per tant, el Plantío espera ansiós un duel que serà disputat, entre dos equips amb molta personalitat i en el que s’espera un autèntic espectacle de futbol. Tot això ho esbrinarem a partir de les 16:15 h i en directe pel Twitch d’Andorra Esportiu.
