Superioritat sense premi del FC Andorra (1-1)

Empat que sap a poc. L’FC Andorra no ha pogut amb l’Osca en un partit en què ha fet mèrits suficients per sumar els tres punts, però en què ha tornat a topar amb el seu gran deute: el gol. L’equip de Carles Manso ha dominat el joc, ha controlat els tempos i ha viscut instal·lat al camp contrari durant bona part del duel, però no ha sabut rematar un partit que tenia ben encarrilat.

L’Andorra ha sortit endollat des del primer minut i ha imposat un ritme alt, amb personalitat i intenció ofensiva. Yeray Cabanzón ha estat el gran protagonista de la primera part, imparable per la banda dreta, generant perill constant amb cada finta i cada centrada. El domini tricolor ha tingut premi al minut 22, quan Manu ha controlat a la frontal i, amb una definició plena de qualitat, ha engaltat una pilota ajustada al pal llarg de Jiménez per fer l’1-0.

Amb el marcador a favor, l’Andorra ha buscat el segon gol, però no ha trobat els espais necessaris davant un Osca que s’ha anat replegant. A partir del minut 30, el partit ha entrat en una fase més espessa i qualsevol detall ha pogut marcar diferències. I en una badada defensiva, Portillo ha centrat des de la banda i Kortajarena s’ha anticipat al primer pal per empatar de cap (1-1). El descans ha arribat amb sensacions agredolces, amb un Andorra superior però sense el premi esperat.

La segona part ha estat un autèntic monòleg tricolor. L’Andorra s’ha instal·lat definitivament al camp contrari i ha acumulat arribades, amb Yeray tornant a ser un malson, ara apareixent també per l’altra banda. L’extrem ha provat una rematada amb rosca que ha sortit lleugerament desviada i després ha intentat una tisora valenta que ha marxat per sobre del travesser.

Manso ha mogut la banqueta amb l’entrada de Lautaro per Manu buscant més presència a l’àrea. I precisament el davanter uruguaià ha tingut l’ocasió més clara del segon temps, amb una rematada de cap després d’una centrada precisa de Carrique que ha fregat el pal. A partir d’aquí, l’Andorra ha continuat insistint sense descans davant un Osca que ha optat per trencar el ritme amb pèrdues de temps i un joc més dur.

Malgrat el control, la insistència i la clara sensació de superioritat, el gol de la victòria no ha arribat. Un empat que ha deixat un regust amarg a Encamp i que ha confirmat que l’Andorra ha fet moltes coses bé, però ha continuat en deute amb el gol, una assignatura pendent que li ha tornat a passar factura.