Després d’anys de lluita, de caigudes i de dubtes, Roger Puig ha fet el pas definitiu cap a l’elit de l’esquí paralímpic. L’andorrà ha convertit la temporada en un punt d’inflexió: diversos tops 5 a la Copa del Món, una vuitena posició a la classificació general i un diploma als Jocs Paralímpics que confirma que ja competeix entre els millors. Però més enllà dels resultats, el canvi clau ha estat un altre: el control total de la seva carrera.
P. Primer de tot, Roger, felicitats per la temporada i pels Jocs Paralímpics. Suposo que ara toca desconnectar una mica.
R.P. Sí, ara toca parar una mica. Després d’una temporada tan exigent i dels Jocs, necessites aquesta desconnexió, tant física com mental. És el moment de recuperar energies i assimilar tot el que ha passat.
P. Quina valoració fas de la temporada en general?
R.P. La valoració és molt positiva. Hem fet un pas endavant important, sobretot en les disciplines de velocitat. Hem aconseguit diversos top 5 a la Copa del Món, que era un objectiu que feia temps que perseguíem, i això m’ha permès consolidar-me en aquest nivell en descens. En la resta de disciplines també hem estat competitius, així que ha estat una temporada molt completa.
P. El diploma als Jocs és el moment més destacat? Es van complir les expectatives?
R.P. Els Jocs sempre són especials perquè són la competició més important, però jo hi arribava amb la tranquil·litat d’haver fet una bona temporada. No volia posar-me una pressió extra. El cinquè lloc en descens va ser un resultat molt treballat i ens va fer molt feliços. És cert que en altres proves, com el supergegant, esperava poder estar una mica més endavant, potser dins del top 10 o lluitant per un altre diploma, però l’esquí és així i has d’acceptar-ho.
P. Venies de temporades en el top 20-30. La regularitat ha estat la clau?
R.P. Sí, totalment. Venia d’etapes amb molts abandonaments i moltes curses sense acabar, i això et penalitza molt. Aquesta temporada hem aconseguit ser més constants, acabar més curses i això s’ha traduït en resultats. També hi ha hagut un canvi important a nivell mental, perquè venia de moments complicats i de certa sensació d’estancament. Aquest any, en canvi, hem sabut sortir d’aquella dinàmica i això s’ha notat molt.
P. Has canviat la manera de gestionar la teva carrera. Ha estat el factor diferencial?
R.P. Jo crec que sí. Aquest any he passat a tenir una gestió molt més directa de la temporada, tant pel que fa al pressupost com a la planificació dels entrenaments. Això et dona una llibertat que abans no tenia i et permet adaptar-te molt més al que necessites en cada moment. Al final, quan estàs a gust amb el que fas i amb com ho fas, el rendiment arriba.
P. Això vol dir que abans no et senties del tot còmode dins l’estructura?
R.P. No és una qüestió de blanc o negre, però sí que ara tenim més flexibilitat. Podem ajustar el calendari segons com ens sentim, parar quan cal i tornar amb més energia. Abans tot era més rígid i això, a llarg termini, pot acabar passant factura.
P. Aquesta autonomia t’ha ajudat mentalment?
R.P. Molt. El fet de no dependre constantment de l’aprovació d’un tercer et dona tranquil·litat. Sents que controles el teu camí, que les decisions són teves, i això et permet competir més alliberat i amb més confiança.
P. Et sents un referent de l’esport paralímpic andorrà?
R.P. M’agradaria poder ser-ho. Si els meus resultats poden servir perquè altres persones, especialment amb discapacitat, s’animin a fer esport i a competir, ja serà molt positiu. Encara hi ha molt camí per fer i si puc aportar-hi alguna cosa, estaré encantat.
P. T’agradaria implicar-te en el futur dins l’esport paralímpic?
R.P. Sí, és una cosa que ja estic fent i que m’agrada molt. Formo part del grup de representants dels atletes i intento ajudar a traslladar inquietuds i millorar aspectes de l’organització. També crec que és important tenir una estructura sòlida, com un Comitè Paralímpic fort, perquè facilita molt la feina als esportistes.
P. Com recordes el moment del diploma?
R.P. Va ser un moment molt intens. Quan acabes la cursa i veus el resultat, et venen moltes emocions de cop. Recordo abraçar la meva parella, que havia vingut a veure’m, i compartir aquell instant amb ella va ser molt especial. També hi havia part de l’equip, familiars i patrocinadors. Aquella nit vam sopar tots junts i va ser un moment de celebració, però sobretot d’agraïment. Són records que et queden per sempre.
P. Fora de l’esquí, què fas en el teu dia a dia?
R.P. Ara toca desconnectar una mica i baixar el ritme. Després tornaré al gimnàs i també al kickboxing, que m’ajuda molt amb l’equilibri i la coordinació. A l’estiu intento estar més a casa, gaudir dels amics i d’un ritme més normal. A nivell professional, soc advocat i estic treballant en projectes com una intel·ligència artificial de consulta jurídica, que també m’il·lusiona molt.
P. Després d’aquesta temporada, quin és el següent pas?
R.P. El següent pas és clar: fer el salt al podi. Aquest any ja hem estat molt a prop en diverses ocasions, sobretot en descens, i crec que és un objectiu realista. A més, l’experiència en circuits que es repeteixen et dona un avantatge perquè coneixes millor el traçat i on pots millorar.
P. Ho veus realment a l’abast?
R.P. Sí, però sempre amb prudència. Les diferències han estat molt petites, de menys d’un segon en alguns casos, així que estem allà. Ara es tracta de continuar treballant, mantenir el nivell i aprofitar les oportunitats quan arribin.
P. Quin missatge donaries al Roger del passat?
R.P. Li diria que continuï, que està en el bon camí encara que hi hagi moments difícils. Que no perdi la confiança ni la constància, perquè tot l’esforç acaba donant resultats. I sobretot que gaudeixi del procés, perquè tot el que està vivint ara és fruit de tot aquest camí.
FC ANDORRAfa 2 dies
