Narvik i Val Gardena, dos rivals amb punts febles

Diu la tradició del món de l’esport que no hi ha rival petit. Ara bé, sí que hi ha rivals amb punts febles. El temps per saber si Andorra tindrà uns mundials comença a acabar, alhora que també s’esgota els espais i els moments en els quals els membres de la candidatura poden intentar posar en valor els punts fors de la proposta tricolor davant els problemes de les dues rivals: Narvik, a Noruega, i Val Gardena, Itàlia.

Una lluita entre l’esquí clàssic i el modern, que representa Andorra, i que es resoldrà el quatre de juny. “En teoria s’ha de votar pensant en el bé de l’esquí i no en l’interès del país” detallaven ahir els membres de la candidatura tricolor recordant que l’aposta per la combinació entre entreteniment i esport és el camí.

“Creiem que el rival a tenir en compte és Val Gardena”, assegurava Carles Visa, gerent de la FAE, si bé el màxim responsable de la candidatura, David Hidalgo, no es va atrevir a descartar als noruegs, especialment pel pes que té la federació del país.

A la motxilla de Narvik pesa, i molt, el seu nul camí en ser seu de proves de Copa del Món i de Copa d’Europa, a més de la seva localització i totes les necessitat que encara caldria construir per poder allotjar tots uns mundials d’esquí. “A nosaltres la FIS sempre ens havia explicat que per aconseguir els mundials havíem de tenir una trajectòria organitzativa que Narvik no la té”, assegurava el gerent de la Federació Andorrana, que concloïa dient que “en comparació a Narvik, vull pensar que estem més posicionats que ells”, mentre que el representant andorrà al consell de la FIS, Patrick Toussaint, va recordar també l’aspecte meteorològic.

Diferent és el cas de Val Gardena. Una estació situada a Itàlia en una zona on ja s’han dut a terme grans proves. De fet, és probablement la principal debilitat de la candidatura perquè Itàlia acollirà els Jocs Olímpics d’hivern del 2026, sinó que a més ja va acollir els mundials del 2021 a més de tenir tres proves al calendari de Copa d’Europa.“Tornar a donar una altra prova al mateix lloc, al mateix país no va a favor de la FIS” va defensar Toussaint.

Justament aquest és el debat actual en el si de la FIS, una federació que viu una catarsi interna en la qual la tradició sempre s’ha imposat als intents de canvi que tant representa Andorra. Fer els mundials a una zona nova o bé apostar per les quatre edicions anteriors al 2029, en què totes les seus han estat de la zona de centre Europa. “Estaria bé que la FIS fes un reconeixement a una seu fora del centre d’Europa, a una candidatura dels Pirineus, on encara mai s’hi han fet uns mundials, a banda que ho tenim tot per acollir-los”, asseguraven en l’entrevista a Andorra Esportiu TV els màxims responsables d’Andorra 2029.