Andorra busca el respecte del món de l’esport

“Estem cansats de ser un dany col·lateral” asseverava aquesta setmana el cap de Govern, Xavier Espot, després de la desfeta andorrana en el consell de la FIS. Unes declaracions que posen el colofó a una temporada en la qual no només els membres de la candidatura d’Andorra 2029 han sentit un menyspreu. Clubs i esportistes del país han posat el crit al cel en més d’una ocasió al llarg d’aquesta temporada quan han hagut d’anar a competir en lligues internacionals.

La gota que ha fet vessar el got, però, ha estat la carambola que va portar a Narvik i a Val Gardena a endur-se els mundials del 2029 i 2031, respectivament. Una jornada negre que va posar de relleu que Andorra no té la potència que poden tenir països com Noruega o Itàlia, en el món de l’esquí, o Espanya i França en el món dels esports col·lectius.

Ja fa uns mesos que al cel del Principat sobrevola un concepte que de mica en mica es va repetint i es va fent més gran. Sense ser un valor tangible, la sensació esportiva de menyspreu envers les institucions, clubs i esportistes del país, va en augment.

Aquest menyspreu cap a Andorra, les seves institucions i els seus clubs esportius és una realitat palpable que s’ha manifestat en diversos àmbits. Un petit país als Pirineus, reconegut per la seva bellesa natural i la seva economia vibrant, ha estat sovint menystingut i marginat en el context internacional, especialment en l’esfera esportiva.

“Vàrem ser un dany col·lateral” asseverava Espot i Hidalgo aquesta setmana en una expressió que, perfectament, es podria haver traslladat al MoraBanc Andorra o al FC Andorra aquest curs. De fet, el primer a posar el crit al cel va ser Eder Sarabia, tècnic del FC Andorra fins al mes de març, qui va posar sobre la taula el concepte de “l’Andorrita”. “Nosaltres no traiem comunicats, ni ens queixem massa quan hi ha alguna injustícia, i aleshores tothom pot estar tranquil” remarcava el llavors tècnic per intentar explicar la falta de força que pot aplicar un club del Principat en una lliga estrangera –en aquest cas, espanyola–.

Tenia raó Sarabia que el tarannà andorrà fa que mai es busqui la brega davant situacions d’injustícia i la constant recerca de l’equilibri entre poders provoca que en més d’una ocasió t’hagis de mossegar la llengua. “Farem tot el que calgui per deixar un dany col·lateral” insistia el cap de Govern aquesta setmana en la primera ocasió en la qual es mostra que Andorra vol deixar de ser el país petit dels Pirineus per ser un país amb major respecte entre les institucions esportives.

No només ha sigut Sarabia el que s’ha queixat del tracte rebut per part del col·lectiu arbitral i de les federacions espanyoles. Natxo Lezkano, tècnic del MoraBanc Andorra, ja va arribar a assegurar que “de 29 partits l’equip ha tingut 29 mals arbitratges”, en una percepció que també es compartia des de la direcció del club. Lezkano sí que va ser més contundent al llarg del curs convidant a una reflexió general del bàsquet espanyol per acabar amb aquestes situacions d’injustícia. Seria molt avantatgista que hagués passat si quan Llull va trepitjar aquella línia del mig del camp el rival no hagués estat el Morabanc.

No han estat, però només els clubs els que han rebut un tracte que es podria titllar, com a mínim, irrespectuós. Aquesta setmana l’himne d’Andorra no va sonar en l’amistós davant Espanya –un fet insòlit en un duel internacional–, mentre que la premsa del país veí va fer mofa de la situació de la selecció andorrana.

Josep Pedrerol, presentador del conegut “Chiringuito de Jugones”, va dedicar unes paraules desencertades dirigides a la selecció de Koldo Álvarez: “Espanya ha guanyat davant la selecció 165 del rànquing FIFA, ah no, 164, ja estem preparats per l’Eurocopa”. Una expressió completament fora de lloc i que posa de relleu el poc respecte que té Andorra en l’àmbit esportiu. Pitjor va ser encara el que va fer el reconegut programa de la Cadena Cope “Tiempo de Juego”. Aquesta emissora a les seves xarxes socials va tenir la brillant idea de substituir el logotip de la Federació Andorrana de Futbol pel de l’FC Andorra. Un exemple més de com el Principat ha de fer-se respectar per tenir allò que ja s’ha guanyat a pes des de l’entrada en vigor de la Constitució: respecte internacional.