L’Amorebieta, un rival amb moltes coses a dir

Nova jornada de Lliga en la Hypermotion i l’FC Andorra torna a jugar fora de casa. Si la passada jornada va jugar i va treure uns valuosos tres punts en El Nacional, amb una autèntica exhibició de joc davant el Cartagena, en aquesta ocasió ho farà front a un acabat d’ascendir com la S.D. Amorebieta. El conjunt Urdinak com se’ls coneix, blaus en català, viu la seva segona experiència en la seva història en la Segona Divisió. L’equip biscaí, malgrat tenir mals records en la seva primera temporada en la categoria de plata, el missatge dels jugadors i del staff tècnic és totalment diferent, creuen que són un equip més madur que aquell que va sofrir un descens dramàtic en la temporada 2021-2022, quedant en la 19a posició.

I així s’ha vist en les dues primeres jornades, l’equip basc, ve de fer un inici de lliga bastant acceptable. Precisament, plantant cara en el seu debut a un Llevant a Lezama aconseguint un empat meritori. Però, va continuar presentant les seves credencials el passat cap de setmana en un camp difícil com el Carlos Belmonte d’Albacete, traient-li un punt a uns dels equips que aspiren alt en la categoria. I és que l’esquadra que dirigeix Haritz Mujika és un equip molt competitiu que explota les seves armes d’allò més bé.

Veterania i joventut, una barreja perfecta

En comparació a l’equip que tranquil campió en Primera RFEF, es mantenen 10 jugadors i han incorporat a altres 10 cares noves. Entre aquests nous jugadors, molts d’ells joves que han arribat cedits, com l’últim fitxatge Morcillo, de l’Atlethic Club o Félix Garreta, jugador internacional sots-19 amb Espanya que ve del Betis. Però també té jugadors ja assentats en la categoria, com poden ser Lasure, Erick Morán, Javi Eraso o Xabi Etxteita, que tenen un bagatge important en el futbol professional.

I és que l’entorn de l’equip basc és similar al del conjunt tricolor, ja que afavoreix sobretot al creixement del jugador jove, perquè l’ambient de treball és tranquil i permet generar una evolució positiva al jugador. Hi ha clars exemples, com el migcampista ghanès Simo, que juga en el doble pivoti i que va arribar amb l’equip en Primera RFEF i ja està destacant en els primers partits. No obstant això, no és un equip que destaqui per les seves individualitats, sinó que el bloc de tot l’equip és molt valuós i entre joves i veterans li donen molta eficiència tàctica.

Un equip difícil de derrocar

Quant a l’aspecte tàctic, se situen normalment amb un esquema de 4-2-3-1, exercint una pressió més aviat tímida, en un bloc mig-baix, almenys quan juguen lluny de Lezama. Els de Mujica, no és un conjunt que vulgui tenir la pilota, sinó que deixen al seu rival que porti el pes del partit, però això no vol dir que l’Amorebieta sigui totalment defensiu, sinó que explota un altre tipus d’opcions que li donen rèdit. 

Un d’aquests rivals que se’t poden embussar, que és molt rocós i amb línies defensives molt juntes, que no permetent espais. Si bé a l’hora de sortir en jugada, tenen algunes dificultats, no tenen miraments per utilitzar el joc directe i buscar al desmarcatge de ruptura dels seus homes més avançats, com el seu màxim golejador Eneko Jauregui, la referència en la punta d’atac.

Certament, en defensa encara han d’ajustar uns certs automatismes que els fan concedir més del que volguessin, com es va poder veure en el partit contra l’Albacete, perdonant un 2-0 a favor. El problema ve sobretot en el replegament defensiu, que encara que ho fan amb línies molt juntes als extrems, no acaben de tancar-los i per aquí se’ls pot crear perill.

Lluny d’Urritxe

Per a l’Amorebieta estar en la Segona Divisió és clarament un premi, per a un poble de 19.000 habitants, és una oportunitat d’or per a entrar de ple en el mapa del futbol professional a Espanya. Però, el club viu una situació d’allò més curiosa, i és que l’equip dirigit per Mujica no juga en el seu propi estadi, el Nou Urritxe, sinó que disputa els seus partits com a local en les instal·lacions de l’Athletic club.

L’escenari no és idíl·lic, ja que malgrat comptar amb unes infraestructures magnífiques com és Lezama, l’equip no entrena en elles durant la setmana. Aquest fet, suposa que per molt que es jugui de local, pràcticament el sentiment és contradictori i s’igualen les condicions amb l’equip visitant. Els biscaïns jugaven els seus partits des del 2002 al Nou Urritxe, però amb el primer ascens, l’estadi no complia amb les característiques d’un camp professional i s va optar per jugar a Bilbao.