Com s’ha inflat i com es va comptabilitzar el fons de reserva del COA?

Divendres negre pel COA. L’economia de l’organisme olímpic ha generat un embolic de cap a peus sobre el suposat fons de reserva i, en especial, com es va fer comptabilitzar aquest fons de reserva en els comptes del COA. Segons han detallat fons del comitè, entre elles la del mateix president, l’origen d’aquest fons és “heretat” de les anteriors presidències.

Cal remuntar-se a la presidència de Joan Antoni Samaranch (1980-2001) al capdavant del Comitè Olímpic Internacional per trobar l’inici d’aquest fons que, fonts del comitè andorrà reconeixen que inicialment era “força opac”. En aquest sentit, les primeres aportacions –de quantitats desconegudes– es van fer per part del COI per tal de garantir que els petits estats poguessin fer front a les despeses dels esportistes olímpics en cas que els diferents governs no volguessin pagar. Això sí, en aquest cas els esportistes participarien sota la bandera del COI i no pas del seu país, perquè la normativa del COI específica que han de ser els països els que facin front a les despeses de les delegacions esportives.

Primeres comptabilitats

Va ser en l’època de Jaume Martí (2002-2024) quan el COA, fundat el 1971, comença a posar fil a l’agulla a la comptabilitat de l’organisme. De fet, l’entrada de Martí coincideix amb l’entrada de la legislació andorrana que obligava les entitats a portar control dels seus comptes (2007). Si bé no queda clar quin any el comitè comença a portar la comptabilitat, segons han explicat les fonts, sí que el president actual apunta que aquest compte passa a introduir-se al “fons patrimonial” del COA en forma de reserves.

En aquest sentit, no queda clar si la regularització d’aquest compte es fa des de la primera comptabilitat o si es fa més endavant, si bé sí que defensen des de l’entitat que sempre ha estat present en els comptes auditats anualment.

La funció del compte

Segons el COA, la voluntat d’aquest compte és fer front a situacions excepcionals. Segons algunes federacions, des de la direcció es va defensar que es farien servir per a rescatar alguna federació en cas que aquesta caigués en fallida. Una situació que les federacions apunten que no tindria sentit perquè el COA no podria intervenir de forma directa una federació.

Sí que és cert que aquests diners es van fer servir per pagar els PCR de la pandèmia en una despesa valorada en uns 150.000 euros per part del COA i confirmada per federacions i ministeri d’esports.

Les vies d’ingrés

Ara bé, d’on han arribat els 1,2 milions d’euros que hi ha actualment en el patrimoni net de l’entitat. Doncs bé, segons apunta el COA arriben de tres fonts principals: la primera, és de les aportacions històriques del COI; la segona, dels superàvits generats de les actuals aportacions del COI vinculades a pressupostos presentats pel COA i que acaben deixant diners a caixa; i la tercera, dels ingressos per publicitat que el COI distribueix entre tots els comitès olímpics del món segons la població de cada país.

Entitat sense ànim de lucre

Cal destacar, que els mateixos estatuts del COA, però també la llei de l’esport regulen l’organisme és una entitat sense ànim de lucre. És a dir, que no ha de generar beneficis, sinó que aquests han de ser invertits en les seves finalitats principals (promoció de l’esport, promoció dels valors olímpics…). Així, queda el dubte com ha assolit el COA incrementar el fons de reserva fins als 1,2 milions d’euros sense que aquests hagin estat invertits en suport a l’esport.