FC ANDORRA
Un penal al 94’ priva l’Andorra d’un triomf que ja tocava a El Molinón (1-1)
L’FC Andorra ha signat una de les actuacions més completes de les darreres setmanes, però ha acabat marxant d’El Molinón amb un empat tan injust com dolorós. L’equip, dirigit provisionalment per Carles Manso, ha mostrat des del primer minut una versió valenta, compacta i amb idees clares, confirmant que l’aposta del tècnic ha fluït i ha connectat de seguida amb el grup.
La primera meitat ha estat, senzillament, excel·lent per part dels tricolors. Amb criteri en la sortida de pilota, amb profunditat i amb decidició a camp contrari, l’Andorra ha acumulat arribades clares que han fet mèrits sobrats per obrir la llauna. A l’altra àrea, el perill local ha estat puntual: Gaspar, en una acció aïllada al tram final, ha enviat una pilota al pal en l’ocasió més clara de l’Sporting abans del descans.
El guió, però, ha canviat radicalment a la represa. L’Sporting ha incrementat la intensitat i l’Andorra ha començat a patir més del compte en camp propi, enfonsant-se en defensa a mesura que passaven els minuts. En aquest escenari ha emergit la figura d’un Yaako imperial, salvant l’equip en diverses accions i signant un autèntic partidàs que mantenia els tricolors dins del duel.
Quan pitjor ho passava l’equip, ha arribat l’estocada que semblava definitiva: al voltant del minut 80, Marc Domènech ha filtrat una passada magnífica a l’espai i Lautaro ha castigat amb fredor per posar el 0–1 i encendre l’esperança tricolor.
A partir d’aquí, l’Andorra ha intentat defensar el botí amb tot, resant perquè el cronòmetre s’accelerés. Però el futbol, i més a El Molinón, no dona treva. En l’última jugada del partit, un córner ha acabat amb una pilota que ha rebotat al braç d’Alende. Una acció plena de dubtes, protestes i revisió eterna. Finalment, el VAR ha convidat l’àrbitre a veure-la i aquest ha assenyalat unes mans tan discutibles com determinants. Gelabert no ha fallat des dels onze metres i ha establert l’1–1 definitiu.