Yaako: L’escudella. El primer plat que necessites per obrir un dinar excel·lent. Vist com ha acabat l’àpat, cal recordar sempre que sense ell, de tota això, res de res.
Carrique: Les espelmes. Avui ha quedat molt bé sobre el camp i feia la llum justa per decorar les accions defensives i iluminar puntualment en atac.
Gael: Els tovallons amb les inicials brodades. Ha servit per eixugar-nos els morros quan s’embrutava allà darrere i amb Molina al costat, que valori aquest rol perquè és més important del que sembla.
Sergio: La vaixella, la cuberteria, les copes de cava i tot allò que necessites per un dinar únic. De central, de mig centre i del que faci falta. Guardem-lo bé i que segueixi aquí perquè brilla amb llum pròpia.
Martí V: L’àvia. No és el protagonista principal, però quan surt a escena tothom se la mira.
Akman: El nòvio de la filla de casa: es presenta en un dia com avui i s’han de tenir molt ben posats per fer el partit que ha fet en un escenari com aquest sense que gairebé ningú l’hagués tingut en compte fins ara.
Dani: El pare i la mare: qui més treballa durant l’any i qui més vetlla perquè la jornada sigui perfecta. Quan ja semblava que tothom marxava, l’ha rescatat, l’ha donat i ha convertit un company en heroi.
Álvaro: els tiets. Feia dies que no ens veiem i la veritat és que quan apareix t’ensenya que de qualitat no n’hi falta.
Jastin: el cunyat. La toca, la rasca i és un tio sexy, si tot aquest relat el converteix en efectiu, acabarem sent amics.
Manu: l’ànec amb peres. Després de l’escudella és difícil destacar, però novament 90 minuts de gran feina i un regust bestial abans de les postres.
Lauti: les postres. Quan li han arribat boles ja teníem la panxa plena, però sempre l’hem trobat disposat a fer-ho baixar. Un dolç més que útil.
Olabarrieta: els polvorons. Suposo que la suplència li ha costat d’empassar, però tindrà més oportunitats, perquè no negrem que bo ho és.
Cerdà: els veïns que venen a fer el cafè i porten el cava. En un dia com avui potser no l’esperàvem i en poc més de mitja hora tenim clar que pot tornar quan vulgui.
Marc Domènech: els cafès. Avui ha estat més un recurs que una altra cosa, però ha estat despert.
Le Normand: el sucre blanc i morè. Fins i tot n’hi ha que no li han fet cas però és tenia poc a fer perquè ha estat a taula un momentet.
Minsu: el quinto, els gintònics, el xampany i les nadales a tot volum. Fregàvem el 95 quan ha aparegut i al final, tres punts, premi, eufòria i Fum, Fum, Fum.
