L’aire de la prèvia de lliga porta un punt d’ansietat i un altre d’il·lusió. La temporada s’obre a Las Palmas, un dels escenaris més exigents de la categoria, però Diego Alende no hi veu un mur sinó una oportunitat. Parla amb un to serè, però les paraules li surten carregades de convicció: “Ens veig preparats per guanyar a qualsevol rival, començant per Las Palmas”.
No és una frase llançada a l’aire. El central, que comença la seva quarta temporada amb l’Andorra i ha renovat fins al 2027, ha viscut la cara i la creu d’aquesta categoria: dues temporades a Segona, el descens a Primera RFEF i un ascens que encara recorda com una fita col·lectiva. “Ja estàvem tots esperant que arribés la primera jornada. La pretemporada ha estat dura i exigent, però ens hem adaptat molt ràpid al que demana l’Ibai. Anirem a Las Palmas a per tres punts, sense dubtar-ho”.
Un vestidor rejovenit, però amb referents clars
El mercat ha portat aire fresc i cares noves, moltes d’elles, la gran majoria joves. Lluny de veure-hi un ‘handicap’, Alende hi detecta una força extra: “Tenim un equip jove, però molt preparat. Al camp no es nota l’edat. Hi haurà moments en què l’experiència serà un plus i haurem d’aparèixer els que portem més temps: Nico, Molina, l’Erik Morán, jo…”.
Parla amb especial entusiasme d’alguns noms: “Theo Le Normand és molt bo, i en Jastin té u u contra un espectacular”. I remarca que, malgrat la renovació del vestidor, l’equip conserva l’ADN propi: “És una filosofia que ve del club, no només d’un entrenador. Tenir una idea clara és essencial per superar moments difícils. L’Ibai ens ho va deixar clar des del primer dia i hem treballat molt per interioritzar-ho”.
La seva mirada també es fixa en la competència interna, sobretot a l’eix defensiu: “Bomba i Gael estan a un nivell altíssim. La competència ens obliga a no relaxar-nos i això ens fa millors. Ens ajudarà a tots i al conjunt de l’equip”. I no oblida un vell conegut que ha tornat a casa, Petxarromán: “Tots sabem el nivell que va donar aquí. És un gran jugador i millor persona”.
El paper d’Ibai i la mentalitat guanyadora
Quan parla de la seva renovació fins al 2027, Diego Alende no dubta a assenyalar a Ibai Gómez i sobretot al país. “Aquí sóc molt feliç. És un país petit, molt familiar, on es viu molt bé. Però la decisió de quedar-me també té molt a veure amb l’Ibai. M’ha transmès confiança des del primer dia i ha estat clar amb mi sobre el que vol de mi i de l’equip”.
Alende descriu el tècnic com un entrenador intens, però equilibrat, que sap combinar l’exigència al terreny de joc amb la cura dels detalls fora d’ell. “No et deixa relaxar ni un segon. Dona molta importància a la preparació física, a l’alimentació, a la recuperació i al treball amb els fisios. Vol que aprofitis cada minut al màxim, tant als entrenaments com als partits”.
Per al central, aquest enfocament és un valor diferencial: “En el futbol actual, cuidar-se fora del camp és tan important com el que fas dins. Tenir un entrenador que ho té tan clar i que ho exigeix al grup fa que tots estiguem més preparats i connectats amb l’objectiu comú”.
Sense posar-se límits
Ara, amb la temporada a punt de començar, el full de ruta és clar: “Després de tornar de Primera RFEF, la prioritat és la permanència. Però, igual que el primer any a Segona vam acabar setens, crec que tenim potencial per fer un gran any. Els resultats diran fins on podem arribar”.
El seu últim missatge és per a l’afició, aquella que l’any passat va empènyer l’equip cap a l’ascens: “Gran part de l’ascens va ser gràcies a ells. Recordo la rebuda a l’hotel a Ponferrada… Aquest any necessitem tothom, serà igual o més difícil que l’anterior. Tots els que vinguin a animar seran benvinguts amb els braços oberts”.
El costat més personal
Quan no hi ha entrenament ni partit, el Diego canvia les botes per la tranquil·litat. “Un dia lliure depèn molt de com el plantegis”, explica. “Al matí m’agrada anar al gimnàs a fer recuperació o treball de manteniment. I a la tarda, m’agrada sortir a dinar amb la meva parella, buscar algun lloc on hi hagi natura, prendre un cafè i passejar tranquil·lament. També aprofito per estar a casa i descansar”.
Tot i que la pretemporada ha deixat poc temps per fer de guia als nous fitxatges, assegura que el grup ja busca moments per fer pinya: “L’altre dia vam fer un dinar d’equip i ja anem organitzant coses. Som un club molt familiar i això es nota. Intentem que tothom se senti part de la mateixa família”.
Diego Alende parla amb la naturalitat de qui ja sap què és estar a dalt i caure, i tornar a pujar. I les seves paraules, més que un desig, sonen a compromís: l’Andorra està llest per competir, i ell, per liderar-lo.
