Connect with us

POLIESPORTIU

Arinsal envia al món el missatge d’Evenepoel

La tercera etapa de La Vuelta, es va acabar decidint en un final on tots els líders d’equip van tenir opcions de victòria

Publicat

el

Evenepoel entrant a meta ahir a Arinsal / SFGA
Evenepoel entrant a meta ahir a Arinsal / SFGA

Amb cops al pit, un somriure desafiant i un clar missatge de “ha arribat el vigent campió”, és com va entrar el belga Remco Evenepoel a la línia d’arribada de la tercera etapa de La Vuelta a Espanya 2023 que es va disputar entre Súria i Arinsal en un recorregut de 158,5 km i que va tenir un final molt apretat i on tots els màxims candidats a endur-se la gran volta hi van estar.

Gran victòria d’Evenepoel en la primera etapa de muntanya, exigent i que servia d’examen pels favorits. El defensor del títol i campió del món en contrarellotge, es va retrobar amb el mallot de líder vermell que es va enfundar com a guanyador de la Volta 2022, gràcies a un atac contundent a 500 metres de la meta que no va permetre a els rivals aguantar el seu ritme. El belga s’enduia així el primer gran assalt, i ho feia per davant dels seus grans rivals, Jonas Vingegaard, Juan Ayuso, Primoz Roglic i Enric Mas a 1 segon de diferència i Geraint Thomas i Egan Bernal a 47.

Andorra és decisiva

El país andorrà, preuat per les seves carreteres, clima i grans condicions per al ciclisme, està sent últimament un escenari principal de les grans voltes ciclistes, com ho són, La Volta a Catalunya, La Vuelta a Espanya i, fins i tot, el Tour de França. El Principat va brindar dilluns una orquestra perfecte, una etapa màgica, on es va poder veure la millor versió dels grans ciclistes i es va viure la primera batalla ferotge dels homes de la general, després de dos dies on els protagonistes havien estat les pluges torrencials, foscor, xinxetes i les declaracions polèmiques en comptes de la vessant esportiva.

El dia va començar a Súria, amb un clima ideal pel ciclisme, sol i bona temperatura. Aviat es va formar la primera escapada nombrosa, amb 11 corredors, i on hi havia qualitat per a pensar en l’èxit, amb l’italià Damiano Caruso, a només 23 segons del lideratge general i imposant un molt bon ritme que feia pensar que podria aguantar fins al final. El grup, que incloïa a grans corredors com l’alemany Kamna i als espanyols Jon Barrenetxea i José Manuel Díaz va travessar la frontera amb Andorra, a 51 km del cim de l’estació d’esquí d’Arinsal, amb 3,25 minuts d’avantatge sobre un gran grup dirigit pels equips dels principals corredors, on els gregaris començaven a fer una feina molt preuada.

Terreny conegut i familiar per a molts dels corredors, més de 50 resideixen actualment a Andorra, en la pujada a Ordino es va rebentar la cursa. Van quedar al capdavant Caruso, Kamna i Sepúlveda i el grup perseguidor va començar a liderar-lo el Jumbo-Visma col·locant-hi la gran part dels seus corredors. Tres corredors escapats contra un ‘pelotón’ que anava pressionant a poc a poc, a mesura que es rebaixava la diferència amb el cap de la cursa.

L’ascens a Arinsal va sentenciar

A quatre quilòmetres, tan sols de la línia d’arribada, van ser 15 els corredors del gran grup perseguidor que a banda d’enganxar els tres capdavanters, els van fondre ràpidament, i no només això, sinó que van començar a arrencar, cercant les escapades. El primer a intentar-ho va ser l’espanyol, Juan Ayuso, però no se’n va sortir i el que va fer va ser el contrari, despertar a la resta. Al primer atac, van respondre Vingegaard i Kuus i no el van deixar marxar. Amb el grup molt compacte, restava conèixer qui s’enduia el triomf d’etapa, la bonificació, i el primer cop d’autoritat. Passat el cartell d’últim quilòmetre, es va disparar Evenepoel, però Vingegaard i Ayuso no van permetre un gran cop d’última hora. Tot i això, el belga va servir-se d’orgull i el campió del Món l’any 2022 va començar l’esprint amb força abans que els seus rivals imposant-se en el cim d’Arinsal amb la seva tercera victòria d’etapa a La Vuelta.

Cop doble de Remco

Victòria i lideratge. Però no només això, ja que el belga un cop finalitzada la cursa i passada la línia d’arribada es va endur un cop després de xocar aparatosament contra una persona que es trobava treballant a la zona. Assegut a terra i amb la cara ensangonada es va témer el pitjor, però ell mateix es va ocupar de tranquil·litzar els que l’ajudaven: “hi havia poc espai i vaig caure, però no tinc res especial, gens greu, només alguna bretxa. No estava planificat posar-me avui el mallot vermell, però si hi ha oportunitat d’això, seria absurd no aprofitar-ho”.

Continua llegint
Clicka per comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

PUBLICITAT