L’auge de l’esport andorrà és una evidència que segurament donaria per una altra columna, però en aquesta posaré el focus en un altre aspecte.
L’impacte de clubs com el MoraBanc o el FC Andorra és innegable i els darrers anys el país s’ha consolidat de manera habitual en calendaris mundials d’esquí, BTT, Freeride i curses de muntanya. El reguitzell de proves i competicions és sorprenent i des de les principals administracions s’ha fet un esforç considerable per desestacionalitzar l’esport i afavorir la presència de visitants tot l’any. Ara bé, estem preparats per assolir-ho? La resposta senzilla seria que si perquè ja ho estem fent, però la realitat és que hi ha moltes lectures associades que mai s’han plantejat amb profunditat.
Com a redactor d’esports tenim la falsa sensació que a l’estiu l’activitat baixa i et pots permetre el luxe de relaxar-te de la cobertura de l’esport més rutinari, però al contrari. Els darrers anys, l’acumulació d’actes cada cap de setmana fa que moltes competicions de renom quedin en un segon pla perquè se superposen de manera contínua amb altres esdeveniments per la regla de més volum, més impacte, però a parer meu en aquest cas: Més és menys.
Les cues persistents, la dificultat per trobar aparcament en algunes zones davant la contínua retirada de zones blaves per les competicions, la gran afluència de visitants que dificulten el dia a dia corrent dels que vivim aquí tot l’any i els problemes que presenten algunes infraestructures per mantenir el flux normal em fan plantejar si Andorra està preparada per a tot el que tenim.
L’altre debat seria si el país pot atendre de manera recurrent la magnitud de l’esport professional perquè ens imaginem un FC Andorra a primera divisió amb tot el que implica en l’àmbit de la seguretat, policia, logística, transport i afició rival? Doncs, això un motiu més per pensar-hi.
