Hi ha partits que no només valen tres punts. Valen confiança, estabilitat i una mica d’oxigen. L’Andorra es presenta avui a l’Estadi de la FAF amb aquesta sensació d’urgència controlada: competir bé, sí, però sobretot sumar. Davant hi ha un Saragossa que també es mou en aigües similars i que converteix el duel en una batalla directa a la zona baixa.
Els tricolors arriben amb la idea clara. El joc no es negocia. L’equip vol pilota, vol ritme i vol instal·lar-se en camp contrari. Però el partit demana una versió més contundent en les àrees. En les últimes jornades, el conjunt ha generat prou per obtenir més premi, però els detalls han pesat massa. Avui el marge d’error s’ha de reduir al mínim.
La clau pot estar en la gestió emocional. Si l’Andorra troba avantatge, haurà de saber protegir-lo. Si el partit es manté ajustat, caldrà paciència i maduresa. Els duels individuals, les segones jugades i la concentració en accions a pilota aturada marcaran diferències en un enfrontament que es preveu tens i igualat.
El Saragossa, amb el pes del seu escut, arriba amb arguments ofensius i experiència. És un rival capaç d’aprofitar qualsevol desajust i d’endur-se el partit a un terreny incòmode. Per això l’Andorra haurà d’imposar el seu tempo i evitar transicions que el desordenin.
Una de les incògnites del duel és l’estructura defensiva. La baixa de Thomas Carrique obliga a reajustar el lateral dret i el cos tècnic valora dues opcions clares: mantenir la línia de quatre amb l’entrada de Petxarroman o apostar per un sistema amb tres centrals que reforci l’equilibri i permeti més profunditat pels carrils. La decisió marcarà el dibuix i també el tipus de partit que vol imposar l’Andorra.
