Victòria d’oxigen a Encamp. L’FC Andorra ha superat el Real Saragossa en un partit amb dues cares molt marcades, però amb un mateix desenllaç: tres punts vitals que donen aire i reforcen la confiança. Una primera part d’alt nivell, liderada per un Josep Cerdà espectacular, ha encarrilat el duel, i tot i el patiment del segon temps, l’equip ha sabut resistir per segellar una victòria important.
L’Andorra ha sortit amb una marxa més. Ja al minut 2, Petxarroman ha avisat amb una diagonal potent que ha acabat a les mans d’Andrada. Era el primer senyal d’un equip decidit a manar des del xiulet inicial. El primer cop ha arribat ben aviat. Al minut 8, Cerdà ha fabricat una acció de talent pur: ha marxat de tres defensors dins l’àrea amb una combinació de velocitat i desequilibri, ha fixat el porter i ha definit amb fredor per obrir el marcador. Un gol de jugador diferencial.
Amb l’1-0, l’Andorra no ha aixecat el peu. Ha continuat trobant superioritats per dins, amb bona circulació i una pressió coordinada que ha ofegat la sortida aragonesa. El Saragossa no trobava continuïtat i els tricolors vivien instal·lats en camp contrari. El segon ha arribat al 23’, i de nou amb el mateix protagonista. Córner servit amb intenció i Cerdà, entrant amb convicció, ha girat coll i cap amb precisió per enviar la pilota al fons de la xarxa. Doblet i exhibició. L’extrem estava imparable.
Fins al descans, l’Andorra ha continuat dominant. Ha tingut una altra oportunitat clara per fer el tercer en una acció ben trenada que ha acabat amb una passada llarga cap a Lauti, que per centímetres no ha arribat a l’esfèrica. El 2-0 al descans feia justícia al qual s’havia vist sobre la gespa: un Andorra intens, fi en la construcció i sòlid sense pilota.
Però el guió ha canviat radicalment després del pas pels vestidors. El Saragossa ha fet un pas endavant, ha augmentat l’agressivitat en la pressió i ha començat a guanyar segones jugades. L’Andorra, en canvi, ha perdut fluïdesa i s’ha anat reculant. La situació s’ha complicat encara més amb l’expulsió de Insua, que lluny d’afavorir la calma local, ha activat l’orgull aragonès. Amb deu, el Saragossa ha jugat amb més determinació, i en una acció de Dani Gómez que l’ha enganxat a l’escaire on no ha pogut fer res Owono.
Els tricolors han entrat en una fase de nerviosisme evident. Pèrdues evitables, precipitació en la sortida i poca capacitat per gestionar possessions llargues que refredessin el duel. El partit s’ha convertit en un intercanvi incòmode, amb centrades constants i segones accions que mantenien la incertesa.
Amb més sofriment del previst, però amb la determinació que exigeixen aquests partits, l’Andorra ha sabut protegir el botí. Després d’una primera meitat d’exhibició i una segona de resistència, els tricolors han tancat una victòria que val molt més que tres punts: val confiança, val calma i val allunyar-se del descens a la classificació.
