La Lliga Multisegur Assegurances afronta un nou episodi d’inestabilitat econòmica que torna a exposar les diferències estructurals entre els clubs de primera divisió. Després d’un inici de temporada marcat per l’expulsió del Pas de la Casa i els impagaments del Ranger’s, ara és l’FC Ordino qui viu la situació més crítica, amb diversos mesos de nòmines pendents. El CE Carroi, per la seva banda, registra només un retard puntual corresponent al mes de novembre, però sense impagaments acumulats.
Ordino: dos i tres mesos pendents i un vestidor al límit
Segons ha pogut saber Andorra Esportiu, diversos jugadors de l’FC Ordino acumulen dos mesos sense cobrar, mentre que altres futbolistes ja arriben als tres mesos pendents. La situació ha generat un malestar profund dins del vestidor i ha tensions internes amb la direcció esportiva.
Davant la manca de garanties, alguns jugadors estan meditant poder abandonar el club de cara al mercat d’hivern, i representants i agents ja han començat a treballar en possibles sortides.
La crisi s’ha intensificat amb la destitució de l’entrenador Álex Serrano, un moviment que ha incrementat la incertesa i ha deixat la plantilla en una situació de màxima vulnerabilitat.
Fonts properes a la situació admeten que, si els pagaments no s’actualitzen aviat, existeix el risc real d’un desmantellament parcial de l’equip.
Carroi: un únic retard
A diferència de l’Ordino, el CE Carroi no viu una crisi salarial generalitzada. Des del club confirmen que només hi ha pendent la nòmina de novembre. La resta de pagaments es troben al dia i no hi ha impagaments de mesos acumulats.
Tot i això, el club reconeix que la situació no és còmoda i que espera normalitzar-la tan aviat com arribi l’aportació federativa, imprescindible per afrontar la resta de la temporada.
Una crisi que posa en relleu la fragilitat de la lliga
Els episodis viscuts aquesta temporada —l’expulsió del Pas de la Casa, els impagaments del Ranger’s, i ara la situació d’Ordino i Carroi— confirmen un patró preocupant: una part important dels clubs depenen gairebé en exclusiva de la subvenció federativa. Qualsevol retard en aquest pagament pot provocar impagaments, inestabilitat interna i, en l’extrem, l’afonament d’un projecte esportiu.
Aquesta realitat contrasta amb el moment en què la FAF impulsa el seu Pla Estratègic 2025–2029, que té com a objectiu reforçar la professionalització dels clubs i millorar la competitivitat de la lliga. La situació actual evidencia que la consolidació del model requerirà mecanismes més robustos per garantir l’estabilitat econòmica de les entitats amb menys recursos.
Mentre la competició continua damunt la gespa, el futur immediat de diversos clubs de primera divisió penja de l’arribada d’un únic pagament. I, amb ell, la continuïtat d’entrenadors, jugadors i projectes que avui es mantenen en equilibri precari.