El mes d’agost acostuma a demanar paciència, però l’FC Andorra va decidir estalviar-nos-la de cop. La primera jornada de lliga semblava destinada a servir per ajustar peces, perdonar alguna imprecisió i comprovar com encaixaven els nous però contra el Ceuta, en canvi, l’equip va jugar amb una superioritat gairebé insolent, com si portés dos mesos de competició i no noranta minuts. El 5 a 1 convida a exagerar, i la Segona Divisió ja s’encarregarà d’abaixar qualsevol entusiasme massa desfermat, més quan fer cinc gols no serà la norma i, probablement ni s’hi acostaran gaire sovint. Aquesta categoria tendeix més al partit espès, al detall, al rebot inoportú, al domini estèril en el cas de l’Andorra i a aquell partit en què un equip governa durant una hora i acaba demanant l’hora. Però tampoc tindria gaire sentit fingir indiferència: l’equip tricolor va jugar molt bé.
I ho va fer resolent, almenys durant una tarda, una pregunta que em rondava des de que es començava a confeccionar la plantilla. No semblava gens fàcil deixar de trobar a faltar Cerdà, Villahermosa o Minsu, tres futbolistes amb pes real en l’equip del curs passat. i contra el Ceuta el record va durar poc. Entre Jordi Cano corrent per fora, Carrique arribant a tot arreu, Golubovic presentant-se en societat amb absoluta normalitat, Solozábal traient el barret i Quintana marcant dos gols en una estona, gairebé no va quedar temps ni per posar-se nostàlgic. Si algú tenia previst dedicar-los un minut de silenci futbolístic, el partit li va espatllar l’homenatge. La millor notícia, de fet, va ser aquesta naturalitat. Els nous semblaven antics, els antics semblaven millors i l’equip transmetia la sensació que cadascú sabia què havia de fer abans de rebre la pilota. La continuïtat del projecte es nota i també la capacitat d’afegir registres sense trair la idea ni enamorar-se ara del marcador. Un 5 a 1 a la primera jornada no garanteix absolutament res i la temporada és prou llarga per convertir qualsevol certesa d’agost en una broma al novembree, però l’Andorra va deixar futbol, variants i una primera impressió poderosíssima. Sincerament, jo només esperava veure per on anava l’equip i vaig acabar preguntant-me fins on pot arribar.
