L’Andorra vol deixar marxar Cerdà, però no a qualsevol preu. És evident que el serial Cerdà –molt menys mediàtic del que es preveu el serial Ferran Torres– acabarà amb la sortida de l’extrem en direcció al Mallorca. Ara mateix es fa molt difícil pensar que els dos clubs no arribaran a un acord i faran que el jugador es quedi a un club en el qual, si bé està content, ja se li queda petit. De fet, podríem dir que el primer interessat en la sortida de Cerdà és l’Andorra, que vol fer caixa perquè per avançar cal ingressar.
Un projecte com el del Principat no competeix amb pressupostos en els quals el ticketing pot marcar la diferència. L’Andorra ja genera xifres de patrocinis similars a les dels grans clubs de Segona si es compten els ajuts de Govern, però és conscient que els ingressos pel dia de partit estan limitats, perquè al país no vindran cada quinze dies 50.000 persones. Per tant, ni vol ni pot retenir els seus millors actius.
La grandesa del club ha de construir-se en base a la fórmula Bàsquet Club Andorra: encertar amb els jugadors i amb molt poc fer molt. Això, sumat al fet de no agafar-te temporades de grandiloqüència i dir que estaràs lluitant per anar a Europa quan t’acabaràs salvant la darrera jornada, doncs més o menys ho tens fet. Per això, ara mateix dos, dos i mig o tres milions són molt més valuosos que els 20 gols que et pot fer Cerdà en la seva millor temporada. Perquè amb aquest ingrés poden entrar dos o tres jugadors que també surtin per dos quilos cadascun.
És la manera de créixer, de fer salts endavant per, llavors sí, lluitar per les grans coses que tots volem.
