El futbol, a vegades, pot ser cruel. L’FC Andorra ha ofert a Osca la millor versió del curs durant una hora llarga, dominant, pressionant dalt i penalitzant l’error rival amb una claredat que feia setmanes que reclamava Ibai Gómez. Però tot i marxar amb un 0–2 al marcador i el partit controlat, dues accions puntuals han castigat els tricolors, que tornen a deixar escapar una victòria lluny de casa (2–2).
L’inici ha estat un monòleg. L’Andorra ha sortit amb una intensitat superior, obligant l’Osca a jugar lluny de porteria pròpia i recuperant pilotes en zones perilloses. Merquelanz, en el seu primer partit com a titular, ha avisat aviat amb un xut que ha fregat al travesser. Era el preludi del que estava per arribar.
El 0–1 ha nascut de l’ambició que tantes vegades s’havia trobat a faltar. Minsu ha rebut a la frontal i, sense pensar-s’ho dues vegades, ha armat un xut potent i precís a l’escaire. Un golàs que feia justícia al bon inici dels tricolors.
Pocs minuts després, l’agressivitat en la pressió ha tornat a donar premi. Minsu ha incomodat la sortida de pilota aragonesa, Dani ha robat molt amunt i, davant del porter, ha resolt amb una definició subtil per posar el 0–2. Tot funcionava: la pressió alta, la sortida de pilota, la solidesa al darrere i la sensació de control total del partit.
A la represa, el guió ha canviat a partir del minut 60. L’Osca ha fet un pas endavant, empesa per l’entorn, i l’Andorra ja no ha pogut mantenir la mateixa capacitat per sortir jugant. Al minut 76, una centrada lateral ha acabat amb el gol de Pulido, validat pel VAR després de més de cinc minuts de revisió. El 1–2 ha encès El Alcoraz i ha alimentat la reacció aragonesa.
El cop definitiu ha arribat al 86, en un penal dubtós assenyalat sobre una caiguda dins l’àrea. Óscar Sielva no ha perdonat i ha signat l’empat definitiu (2–2).
L’Andorra marxa d’Osca amb la sensació d’haver tingut la victòria a la butxaca i amb un punt que sap a poc després d’una primera part excel·lent.