SELECCIÓ
La sub-21 fa el gran salt
La golejada davant Irlanda reflecteix el creixement d’una generació que combina talent, maduresa i un projecte que, sota Eloy Casals, ja no entén de límits.
Hi ha partits que expliquen més que un resultat. Partits que serveixen per mesurar una generació, per entendre l’estat real d’un projecte i per confirmar que el treball silenciós, sovint invisible, també deixa empremta. El 4–0 d’Andorra contra Irlanda no és només la major golejada d’una selecció masculina en tota la història: és la prova palpable que alguna cosa ha canviat dins la sub-21, que hi ha convicció, personalitat i un model que comença a consolidar-se.
La nit tenia un aire especial. El Nacional presentava un ambient de partit gran i els jugadors d’Eloy Casals ho van notar des del primer minut. No només competien: dominaven, acceleraven, interpretaven el joc amb maduresa i transformaven en gols tot allò que havien treballat. I no parlem de detalls: parlem de personalitat. De voluntat de fer un pas endavant.
“Molta felicitat. La imatge, la sensació… ha estat una festa”, explicava un Eloy Casals emocionat després del partit. El seleccionador, que ha apostat des del primer dia per un model valent, reconeixia el que molts havien vist: Andorra havia controlat totes les fases del matx, havia estat superior i havia aconseguit algo que les seleccions petites sempre busquen i poques vegades troben: efectivitat immediata.
Els dos primers gols, autèntiques obres d’art, van marcar el ritme emocional del partit. “Les dues primeres han entrat i això dona calma, posa nervis al rival i facilita tot”, comentava Casals. El “tot” inclou tenir la pilota, saber patir quan cal i, sobretot, saber explotar els moments en què el rival es trenca. Aquesta maduresa competitiva és nova. I és aquí on hi ha la clau del reportatge: no és la victòria, és com s’ha aconseguit.
Casals, lluny de l’eufòria, parlava amb la serenitat d’un projecte sòlid:“Estic superorgullós dels jugadors. Tots. Tant dels que han jugat com dels que no han pogut venir. Estem en una fase d’evolució que sembla que no té sostre.”
És una frase que diu molt més del que sembla. Andorra ha deixat de jugar a sobreviure i ha començat a jugar a proposar. L’equip ja no només espera l’error rival: construeix, decideix, interpreta, domina. És una transició cultural dins del propi futbol andorrà. Un punt d’inflexió.
El seleccionador ho té clar: el respecte i la humilitat no desapareixen, però tampoc ho fa l’ambició. “Tenim molt clar qui som, però sempre plantegem els partits per guanyar”, afirmava. La mirada ja està posada en Anglaterra, al març, amb un objectiu que faria uns anys semblar utòpic: tornar a guanyar.L’última reflexió d’Eloy Casals resumeix, potser, l’essència del que es va viure:“Em quedo amb la sensació, amb el treball dels xavals, amb l’actitud… Ho han fet a la perfecció. I sí, crec que hem estat superiors. El resultat és just.”
Un resultat que fa història. Un resultat que diu molt més del futur que del present. Un resultat que, en format reportatge, explica que aquesta sub-21 no només vol competir: vol deixar empremta.