Havia de ser una tarda per seguir creixent. Amb el pavelló ple i el record de la victòria a Múrcia encara fresc, el MoraBanc tornava a casa amb l’objectiu de fer-se fort, d’imposar el seu ritme i de continuar allunyant els fantasmes del descens. Durant vint minuts ho ha semblat. Però el partit s’ha trencat després del descans, i la Penya ha acabat imposant la seva superioritat en el duel.
Els badalonins ha colpejat primer, aprofitant la seva potència interior. Tomic i Dotson han liderat els primers avantatges (2-8), però el MoraBanc ha sabut reaccionar. Doumbouya ha estat intens, Evans ha trobat espais, i Okoye ha aportat des de la cantonada. Kuric, des del triple, i Chougkaz, amb una esmaixada poderosa, han culminat la remuntada (20-16). Tot i això, el primer parcial ha acabat empatat (20-20), amb bones sensacions pels tricolors.
L’equip andorrà ha mantingut el pols en el segon tram. Chougkaz ha continuat inspirat, Kuric ha aportat des del perímetre i Evans ha distribuït amb criteri. Tot i els intents de Robertson i Dotson, el MoraBanc ha sabut contenir l’empenta visitant. Lammers i Harding han fet feina a dins la zona, i al descans s’hi ha arribat amb un 44-43 que deixava tot obert i la Bombonera esperançada.
Però la segona meitat ha estat una altra història. La Penya ha sortit decidida, amb un parcial demolidor, liderat per Grazulis i amb l’encert de Dekker des del triple. El MoraBanc s’ha quedat sense resposta. Sense fluïdesa en atac, amb errors en defensa i una energia molt lluny de la que demanava el partit. La diferència ha anat creixent sense oposició real (63-72) i la sensació d’equip trencat ha anat guanyant pes.
En el tram final, només alguns intents aïllats han mantingut el marcador en marge: una petita aparició de Harding, els últims punts de Chougkaz (17 en total), i una acció puntual d’Okoye. Però la Penya, sòlida i ordenada, ha continuat castigant des del triple i aprofitant els espais amb intel·ligència. Dekker ha sentenciat el partit amb una sèrie letal des del perímetre i el marcador final (86-99) ha tancat una tarda que havia començat amb esperança i ha acabat amb preocupació.
