FC ANDORRA
L’1×1 de l’Sporting 1-1 FC Andorra d’Ignasi Massafret
Yaako: Sant Josep, la Mare de Déu , el nen Jesús i tots els membres del pessebre. Que el fotin sant, que no surti mai més de l’onze i que es mirin el partit que ha fet amb ulleres del color que vulguin. És de bojos.
Martí Vilà: Decreixent. Després d’una bona primera meitat a la segona s’ha vist superat amb facilitat i ha acabat substituït.
Bomba: Ràpid. Li ha tocat ballar amb la més lletja i en línies generals ha estat molt sòlid.
Gael: Associatiu. L’hem vist de nou sortint molt bé amb pilota i correcte a darrere. Que duri.
Carrique: Fugaç. Protagonista per banda, rapidíssim i verinós.
Sergio: Retrobat. El trobàvem a faltar i cada cop que s’han encès els llums de l’atac, ha estat perquè ell ha aparegut.
Dani: Treballador. Avui més feina que lluïment, però igualment necessari.
Álvaro: El ying i el yang. Excel·lent en camp rival i un patiment a camp propi. De totes maneres, una gran notícia veure’l tornar.
Minsu: Ambivalent. Omnipresent a la primera part, transparent a la segona.
Manu: Destacat. Ha tornat a la banda i segurament ha estat el seu millor partit.
Lautaro: Efectiu. Pràcticament no l’havíem vist, n’ha tingut una i l’ha fotut a dins.
Imanol: Relleu. Ha sortit per donar descans a Martí Vilà i la banda esquerra ha patit un pelet menys.
Jastin: Invisible. Avui, novament suplent i cada cop menys present.
Marc Domènech: Precís. En atac només ha tingut una acció i ha estat l’assistència del gol.
Le Normand: Anecdòtic. Poc més de deu minuts i cap intervensió.
Alende: Desafortunat. Li han xiulat unes mans polèmiques com a mínim i per desgràcia, sortirà a la foto de l’empat.
Manso: Disposat. Debutava avui, no sabem si serà ell la cara visible del proper partit, però sens dubte, uno di noi.