OWONO: El Cirque du Soleil. Tant aviat fa un retall, com el trobes al mig del camp, com una pirueta per blocar. Mix the game max de fun.
PETXA: Agafar una accedència. Ha tornat després de molt de temps i almenys avui ha demostrat que segueix sent vàlid.
GAEL: Ying-Yang. Una primera part sòlida que contrasta amb una segona on ha deixat dubtes en la solidesa.
ALENDE: El repetidor de classe. Avui l’han tornat a deixar jugar i quan ha entrat al pati ha demostrat que jerarquia no n’hi falta.
IMANOL: Aprovat. Sembla instal·lat en una zona de confort on ni brilla, ni falla. Cosa que jo és menor.
SERGIO: Mel Gibson. Estava bé quan li tocava fer un Maverick i a la que ha tornat a ser Brave Heart ha deixat clar que encara és millor.
DANI: Discret. Com l’equip molt bé a la primera part i gris a la segona.
MINSU: Influenciable. Una còpia del que ha estat l’Andorra. Intervencionista a la primera i apagat a la segona.
YERAY: El sex appeal. Cada cop que apareix passen coses i quan marxa del camp, el trobem a faltar.
CERDÀ: L’arribada de les vacanes. Portàvem esperant molt de temps una actuació com aquesta i ens l’ha donat un tio que cada cop que apareix es reivindica a base de bé.
LAUTARO: Constant. Per desgràcia tant treballador com faltat de gol.
OLABARRIETA: Fugaç. Ha sortit per Yeray i tot just li hem vist un parell d’accions amb pilota.
JASTIN: Deja-vu. Rol de revulsiu després de molts dies i hem tornat a la versió menys vistosa.
MARC DOMÈNECH: Relleu. No l’ha acompanyat el context però ha tingut pocs minuts i poc protagonisme.
LE NORMAND: Anecdòtic. Un canvi més orientat a rascar algun minut que a res més.
