El primer partit d’una temporada sempre és enganyós: encara hi ha automatismes per ajustar, jugadors per acabar d’encaixar i un ritme competitiu que només dona la competició. Però l’empat de l’FC Andorra al camp de la UD Las Palmas (1-1) té un valor que va molt més enllà de la classificació. És un punt que envia un avís: aquest equip vol competir i té recursos per fer-ho.
La primera meitat va deixar clares algunes assignatures pendents. L’Andorra vol ser fidel a la seva identitat, sortir amb pilota i assumir riscos. Però a Segona Divisió cada error es paga. Al minut 8, Ale García va castigar la passivitat tricolor aprofitant un refús dins l’àrea. A partir d’aquí, el conjunt d’Ibai Gómez va viure incòmode, amb massa pèrdues i poca claredat al davant. Va ser el típic escenari que recorda a tothom que la categoria de plata no perdona.
I tanmateix, els partits també serveixen per descobrir coses. I ahir l’Andorra en va descobrir una de molt important: Jastin García. L’extrem, cedit pel Girona, va entrar a l’hora de joc i ho va canviar tot. Amb velocitat, verticalitat i gosadia, va trencar la defensa canària, va obligar Pezzolesi a veure dues grogues i va contagiar al seu equip una energia diferent. De la seva empenta va néixer la falta que Imanol va penjar a l’àrea i que Barcia es va introduir a la pròpia porteria.
El gol no només va equilibrar el marcador. Va transformar el partit. Per primera vegada, Las Palmas es va veure obligat a recular i l’Andorra va tenir la sensació real que podia marxar amb alguna cosa més que un punt. Els minuts finals, amb superioritat numèrica, van ser un missatge clar: aquest equip, quan es deslliga, és capaç de dominar fins i tot a un rival acabat de baixar de Primera.
Per a Ibai Gómez, el debut a les banquetes professionals deixa conclusions dispars però valuoses: encara hi ha molt per millorar en el control del partit i en la seguretat defensiva, però també hi ha una plantilla amb caràcter i amb peces que poden marcar diferències.
En una lliga tan llarga, els punts d’agost sovint semblen menors, però acaben pesant a la primavera. I aquest, més enllà de la xifra, val per la imatge i pel missatge: l’Andorra ha tornat i té la intenció de ser protagonista. I si cal buscar una cara que simbolitzi aquesta intenció, el nom és clar: Jastin, l’espurna que va encendre el nou camí tricolor.
