El piragüisme eslàlom, la disciplina que ha portat Mònica Doria a ser una de les grans referents de l’esport andorrà, afronta setmanes decisives. El COI decidirà en les properes setmanes si aquest esport continua de manera directa al programa de Brisbane 2032 o si, per contra, es posa en dubte i haurà de lluitar per la seva plaça. Una situació inèdita per a un esport –present per primer cop als Jocs de Múnic de 1972 i assentat en el programa des de Barcelona 1992– que ja de cara a Los Angeles 2028 ha estat l’epicentre d’una decisió històrica: la descentralització de la prova.
Així, l’eslàlom no es disputarà a Los Angeles durant els Jocs del 2028. De fet, no es disputarà ni tan sols a l’estat de Califòrnia. Les proves se celebraran al Riversport OKC d’Oklahoma City, a uns 2.100 quilòmetres de Los Angeles. El motiu és pràctic: no hi ha cap canal d’aigües braves al sud de Califòrnia ni a tot l’oest dels Estats Units. Davant la situació, el comitè organitzador ha evitat construir instal·lacions temporals i ha optat per un recinte existent que compleix els estàndards internacionals.
El programa es mantindrà amb sis proves: canoa i caiac, masculí i femení, i el caiac cros en totes dues categories. Són les mateixes modalitats que es van disputar a París 2024.
Setmanes clau
La Comissió Executiva del COI, reunida a Dakar, va aprovar dissabte el full de ruta per definir el seu programa esportiu. Brisbane serà els primers Jocs que aplicaran el nou model del COI, que avalua cada disciplina de manera individual i no només cada esport en conjunt.
El desembre d’aquest any el COI anunciarà quines disciplines actuals es renoven automàticament per continuar al programa i també dirà quines passen a una fase de comparació, on competiran amb les disciplines candidates per una plaça. Alhora també s’anunciarà quines candidates queden descartades.
Ja a l’abril del 2027 s’aprovarà el programa definitiu, el qual tindrà en compte la representació d’esportistes, l’atractiu global, el cost i la complexitat operativa. Les disciplines que necessiten una instal·lació pròpia, com l’eslàlom, són les que reben més atenció, però també el fet que el piragüisme eslàlom el disputen pocs països és un element que juga en contra.
Jessica Fox: l’as sota la màniga
La gran carta de l’eslàlom té nom propi. Jessica Fox, la palista australiana més condecorada de la història, és una icona a casa seva i acaba d’entrar al COI com a membre en representació dels esportistes. Deixar fora dels Jocs de casa la disciplina d’una de les màximes figures de l’esport australià tindria un cost d’imatge evident, tant per al COI com per als organitzadors. A més, el COI s’ha compromès a aplicar el nou model amb flexibilitat, tenint en compte que la planificació de Brisbane ja està avançada.
Tanmateix, a Austràlia s’ha qüestionat la inversió en el futur Redland Whitewater Centre, el canal previst per a la competició, però la Federació Internacional defensa que el contracte de seu de Brisbane inclou l’eslàlom, alhora que treballa en els arguments per defensar el llegat que deixaria aquesta prova, un element clau per al COI.
En qualsevol cas, al desembre se sabrà si l’eslàlom entra directament al programa o si haurà de lluitar per la seva plaça fins a l’abril, una situació que deixa la presència de Doria a l’aire de cara als Jocs de 2032 i amb una única bala sota el braç per assolir la medalla olímpica a LA28.
