El Pavelló Toni Martí viurà a les 21.00 hores una d’aquelles cites que exigeixen molt més que bàsquet. El MoraBanc Andorra rep l’Unicaja de Màlaga, un dels equips més estables i físics de l’ACB, campió recent de Copa i la Supercopa l’any passat, amb un repte que va més enllà de competir: sostenir el nivell els 40 minuts i evitar que els partits s’esvaeixin en els trams de més exigència.
La setmana ha estat d’anàlisi interna. Joan Plaza no ha esquivat el diagnòstic, però ha volgut separar clarament causes i conseqüències. L’equip, afirma, entrena millor del que competeix. “Entrenem molt bé, amb un nivell altíssim, però encara no hem jugat un partit com entrenem”, va reconèixer.
Si hi ha un patró que resumeix les últimes jornades, Plaza el posa sobre la taula sense filtres: “Quan ens fan un parcial de 4 o 6 punts, sembla que ens n’hagin fet 20 i ens costa regenerar-nos”. Aquesta fragilitat en els moments clau ha convertit bons trams en partits incontrolables. L’equip no s’escapa dels partits d’inici, però encara no ha trobat la manera d’evitar que se li trenquin en qüestió de minuts.
La radiografia estadística ho confirma. El MoraBanc pateix amb les pèrdues, concedeix massa segones opcions i encaixa parcials massa grans en massa poc temps. “No ens podem permetre 20 pèrdues ni ser fràgils al rebot. Això ens penalitza massa”, insistia el tècnic. Justament, els territoris on Unicaja castiga sense misericòrdia: ritme, rebot i control físic del partit.
Malgrat el context, Plaza manté una línia clara: confiança en el procés i exigència en l’execució. “Estic tranquil amb la feina i convençut que tenim marge de resposta”, va assegurar, al mateix temps que reclamava un pas endavant que no té a veure amb sistemes, sinó amb consistència, lectura del joc i resposta emocional als moments adversos.
El partit d’avui no reescriurà la temporada, però sí que pot redefinir la trajectòria immediata d’un equip que ja no busca discursos, sinó partits complets. Davant un rival del nivell d’Unicaja, la fórmula no demana miracles, sinó coherència competitiva: reduir errors, aguantar parcials, protegir el rebot i no sortir-se del guió quan el partit s’endureix.