Després de posar punt final a la temporada amb el Cagliari italià, Xavi Folguera repassa el seu any més exigent fora de les pistes i analitza una trajectòria marcada per l’experiència internacional. Amb passat per lligues com l’espanyola, la francesa, la belga o la italiana, el veterà jugador admet que encara manté intactes les ganes de competir i no descarta continuar una temporada més al màxim nivell.
Balanç de la temporada
Pregunta: Com ha estat l’adaptació al Cagliari? Diferent d’altres equips?
Xavi Folguera: “Podria dir que ha estat, de tota la meva carrera, una de les adaptacions que més m’ha costat. Pensava que no seria així perquè Itàlia és a prop i al final és Europa, però fins al desembre em va costar molt adaptar-me.”
P.: El vestidor també hi ha influït?
X.F.: “Sí, crec que es van ajuntar dues coses. Una és que personalment potser no era el moment ideal per estar allà, i l’altra és que em vaig trobar un vestidor molt jove. Hi havia jugadors als quals els treia 17 o 18 anys. No hi havia mal ambient, al contrari, però sí que em vaig sentir força sol fora de l’àmbit esportiu.”
P.: Quina valoració fas de la temporada?
X.F.: “A nivell grupal crec que complirem l’objectiu, que era entrar al play-off. A casa hem estat molt forts, però fora ens ha costat moltíssim. Només hem guanyat un partit fora en tota la temporada i això és la primera vegada que em passa.”
P.: I a nivell personal?
X.F.: “Des del desembre fins a l’abril he tornat a sentir-me el Xavi que acostumo a ser. Fins al desembre em va costar molt.”
La seva trajectòria
P.: Has jugat a Andorra, Espanya, França, Bèlgica i Itàlia. Quines diferències veus entre aquestes lligues?
X.F.: “El voleibol ha evolucionat moltíssim. A Bèlgica es juga un voleibol més tècnic i ràpid, mentre que a Itàlia i França és molt més físic. Els equips estan cada vegada més professionalitzats i això es nota.”
P.: Hi ha alguna etapa que recordis especialment?
X.F.: “Els meus millors anys de voleibol segurament han estat a Bèlgica. Sobretot les últimes temporades allà i també l’última etapa, fa dos anys, on vaig acabar jugant competicions europees com la Champions League.”
P.: Quin ha estat el moment més crític de la teva carrera esportiva?
X.F.: “La desaparició del projecte d’Andorra. Era un projecte que pintava molt bé i de cop ens vam trobar dos mesos sense equip i sense cobrar. Va ser un cop molt dur per a tots.”
P.: Has notat canvis en la teva posició amb el pas dels anys?
X.F.: “Els col·locadors milloren sobretot amb l’experiència. La presa de decisions durant els partits és clau i això només t’ho donen els anys.”
P.: Amb 37 anys, què és el que et continua motivant?
X.F.: “La competitivitat. L’adrenalina de competir cada setmana és el que em continua fent gaudir i mantenir-me en actiu.”
Andorra, el futur i la retirada
P.: Des de petit ja tenies clar que volies jugar a voleibol?
X.F.: “Vaig tenir la sort de créixer en una família molt vinculada al voleibol. El meu pare era president i des de ben petit he estat envoltat d’aquest món.”
P.: Creus que Andorra té les infraestructures necessàries per continuar formant jugadors professionals?
X.F.: “El problema és que molts jugadors marxen fora a estudiar i aquest vincle es perd. Tot i això, crec que tant el vòlei pista com el vòlei platja estan fent una feina espectacular aquests últims anys.”
P.: T’agradaria ajudar el voleibol andorrà quan et retiris?
X.F.: “Sí, sempre estaré vinculat a Andorra i intentaré ajudar en tot el que pugui. Soc andorrà i sempre intentaré aportar el meu granet de sorra.”
P.: Què significa per a tu representar Andorra a l’estranger?
X.F.: “Per a mi és un orgull enorme. Andorra és un país petit i poder representar-lo a competicions europees o internacionals és molt especial.”
P.: I els Jocs dels Petits Estats?
X.F.: “És una experiència única. Jo pensava retirar-me després dels Jocs del 2025, però físicament em trobo bé i encara estic obert a continuar si la federació ho considera oportú.”
P.: Et planteges acabar la teva carrera a Itàlia?
X.F.: “Crec que no. Hi ha hagut coses a nivell estructural del club que no m’han agradat. Ara mateix estic mirant opcions més cap a Espanya.”
P.: I una retirada a Andorra?
X.F.: “Sí que m’ho he plantejat, però encara em veig amb ganes de competir una temporada més a un bon nivell.”
P.: Tens por al moment de retirar-te?
X.F.: “Sí, perquè m’agradaria retirar-me quan jo decideixi, no quan em toqui per circumstàncies externes. Voldria poder dir: ‘Aquesta és l’última temporada’ i acabar així la meva carrera.”
