El somni del play-off d’ascens del VPC Andorra es va esfumar de la manera més cruel possible. Els tricolors van caure per un ajustat 14 a 16 contra el Gesalaga Okelan Guipúscoa Sortzen a l’Estadi Nacional, en un duel que es va decidir amb un cop de càstig pràcticament sobre la botzina final. El desenllaç va deixar glaçat un equip que havia completat una espectacular reacció en la fase d’ascens i que depenia d’ell mateix per assegurar-se una plaça entre els quatre primers.
L’equip entrenat per Dani Raya arribava al partit llançat després d’encadenar quatre victòries consecutives, un gir de guió notable després d’un inici de fase marcat per tres derrotes seguides. L’ambient al estadi era d’optimisme contingut: una victòria significava entrar al play-off i continuar alimentant el somni de pujar a Divisió d’Honor Elit.
El VPC va sortir decidit i es va avançar ben aviat amb un cop de càstig transformat per Gastón González. Tot i això, el conjunt basc va reaccionar ràpidament i va aprofitar uns minuts d’inferioritat numèrica dels andorrans per capgirar el marcador. Abans del descans, però, els tricolors van demostrar caràcter: un assaig de Cristian Emanuel Abarca i l’encert de González van permetre arribar amb avantatge i mantenir viva l’esperança.
A la represa, el duel va entrar en una batalla de nervis, amb defenses molt exigides i dos equips conscients del que hi havia en joc. El VPC semblava resistir amb el 14 a 13 favorable, però quan el partit agonitzava va arribar l’acció que ho va canviar tot. Carlos Estrada, des de gairebé mig camp i amb el temps exhaurit, va transformar el cop de càstig definitiu que va silenciar l’Estadi Nacional i va condemnar els andorrans a quedar-se fora del play-off per només un punt.
Malgrat la decepció, la temporada del VPC deixa també lectures positives. L’equip ha competit fins al final en una fase d’ascens d’alt nivell i ha estat capaç de reinventar-se quan semblava descartat de la lluita. El final, però, va recordar la cara més dura de l’esport: la glòria i la frustració poden separar-se només per un últim xut entre pals.
