La doctrina del Tribunal Suprem deixa fora de l’àmbit penal en accions com la d’Owono i De Miguel

La mort de Jesús de Miguel ha obert a les xarxes el debat sobre si el porter de l’FC Andorra, Jesús Owono, podria afrontar algun tipus de responsabilitat penal. De fet, aquest dimarts la Policia espanyola ha obert una investigació des del departament d’homicidis, segons ha informat La Cope.

Tanmateix, la doctrina del Tribunal Suprem apunta que una acció com la de dilluns queda dins del risc que assumeixen els jugadors quan salten al camp. El davanter del CD Tenerife, de 30 anys, va morir aquest dimarts després de xocar amb Owono en una pilota dividida en els darrers minuts del partit de LaLiga Hypermotion disputat dilluns al Heliodoro Rodríguez López.

Qui també s’ha pronunciat ha estat Miguel Galán, president del CENAFE, que ha recordat a X que, en accions amb una pilota dividida i una entrada a destemps, la tendència actual del Suprem porta a l’arxiu o a l’absolució penal. Galán cita la sentència 379/2025 de la Sala Segona, de 30 d’abril, de la qual va ser ponent el magistrat Vicente Magro Servet.

El cas es refereix a una sentència condemnatòria arran de l’acció d’un futbolista que va provocar una lesió medular a un rival que el va deixar en cadira de rodes. El que la fa rellevant és el criteri que fixa. De fet, en aquest cas la condmena va acabar sent de sis anys de presó per a l’infractor, si bé el tribunal separa els xocs que són conseqüència de la mateixa activitat esportiva, dins del lance del joc, que no mereixen sanció penal, de les agressions fora del lance amb intenció de fer mal, que sí que en mereixen.

Per fer aquesta distinció recorre al concepte de risc permès, que el jugador accepta en participar en una competició. Segons aquesta doctrina, el risc permès no empara les agressions fora del lance ni les accions intencionades durant el joc.Segons aquest criteri, el que compta és la intenció del jugador i no la gravetat del resultat. En una disputa per una pilota dividida com la de dilluns, la lectura majoritària és que els excessos dins del joc tenen una resposta en l’àmbit disciplinari esportiu, però no en el penal.

Galán també cita una sentència recent de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, de maig del 2026, en la mateixa línia. Segons aquesta resolució, el risc permès inclou les entrades fortes, els xocs inevitables i les infraccions lleus, però no les accions desconnectades del joc.