Ha arribat la primera victòria de la temporada, i no podia arribar enlloc més que a casa. El MoraBanc va superar el Río Breogan per 108 a 102 gràcies a un Kyle Kuric espectacular: 26 punts i 28 de valoració. La connexió que ha creat amb l’afició en tan poc temps al MoraBanc és preciosa.
Els de Lugo arribaven a la Bombonera invictes i com un dels equips més forts de la temporada 2026/27. El «runrún» era fort: si el MoraBanc no havia guanyat ni a rivals directes com l’Obradoiro, no ho faria davant el Breogan. Però criticar és el més fàcil. El que és més complicat és confiar, i això no es tria. O es confia o no es confia.
I hi havia motius per confiar. A Badalona, contra la Penya, l’equip ja va deixar entreveure fins on pot arribar. Els tres primers quarts van ser d’allò que firmaries sense mirar: Wes Iwundu en va ser el gran exemple, letal en atac i intens en defensa, amb aquella feina bruta que no sempre es reflecteix a les estadístiques. Si aconsegueix regularitat, podrem veure màgia des de la graderia tota la temporada. Però no es va saber competir els quaranta minuts, i l’ACB no perdona. Si baixes la intensitat i tens al davant Laprovittola o Ricky Rubio, les teves opcions de guanyar minven de cop. Aquest és el gran treball que té per davant Zan Tabak: aconseguir que l’equip competeixi 40 minuts contra qualsevol rival.
La victòria davant el Breogan deixa dues coses clares. La primera és que els partits es juguen: mai es guanyen ni es perden abans de disputar-los. La segona és que el MoraBanc no té jugadors de segona, sinó jugadors de primera que ja han demostrat que tenen molt per oferir. L’equip encara necessita equilibri i estabilitat, però el camí és aquest.
Creieu en el destí? La primera havia d’arribar a casa. La ‘Bombonera’ és molta ‘Bombonera’.
