El Morabanc Andorra ha arrencat el curs amb derrota davant l’Obradoiro al Toni Martí. Si agafem aquesta frase es fa difícil treure’n conclusions positives. Els gallecs estan cridats a ser un rival directe en la lluita pels llocs menys baixos de la zona baixa de la taula i a més, es van endur el triomf del Principat.
Tot i així, l’equip de Tabak m’ha deixat molt millors sensacions que en qualsevol dels moments de la temporada passada, de fet, feia temps que no em divertia com ho vaig fer en la jornada inaugural veient jugar l’Andorra. Un roster capaç de fer punts des de diversos registres i posicions i, a més, gràcies a diversos jugadors. Akinjo em va transportar a les bones èpoques d’Albicy, Iwundu i Robertson combinen aquest punt de talent i físic que tant hem trobat a faltar i en Radosevic, tornem a tenir un interior prou versàtil a l’hora de generar als dos taulells. Calen més socis aviat.
Com que no crec que la imatge de l’equip hagi estat flor d’un dia, em sembla evident que el projecte vol paciència i donar-li un vot de confiança que s’ha guanyat molt més, en pocs partits de pretemporada i l’inici de lliga, que no pas en els últims anys. I dic això sabent que l’equip ha perdut tot el que ha jugat.
És obvi que s’havia de guanyar l’Obra i que aquesta derrota en suma una als tricolors i en resta una als de Diego Epifanio, penalitza doblement. Crec que falten un o diversos punts de riquesa tàctica i en sobren molts d’encaixats. Si l’Obradoiro en va anotar 90, què pot passar quan viatgem al camp d’un Unicaja ferit. Tant de bo ens plantem a la visita del Breogán amb sensacions positives provinents de Màlaga, però si no és així, crec que hem de posar-nos al cap que Breogán és un rival que no només s’ha de guanyar, sinó que enguany hi ha diversos arguments per pensar que es pot superar sense esperar miracles com el del curs passat. Crec que l’objectiu de l’any és ser un dels millors equips de la part baixa de la taula, igual que crec que afirmar això no és un clatellot, sinó l’evidència que l’ACB està farcida d’equips amb capacitats i realitats que a dia d’avui són força lluny.
I pels de “només hem vist la primera jornada”, és evident que queda molt, però ser conscients de les pròpies limitacions donarà més alegries que desenganys, si se saben minimitzar.
